Barcelona · Em deia un amic que el parlament de Brussel·les ja no és un cementiri d'elefants, com es deia fent broma fa uns anys. Ara l'estada parlamentària a la UE és com una beca Erasmus per a futurs talents polítics. L'elecció d'Oriol Junqueras com a candidat a les eleccions europees per ERC és un encert. I certifica que aquestes eleccions tenen alguna cosa d'especial. Oriol Junqueras és una persona amb una gran capacitat per mobilitzar projectes i iniciatives, amb capacitat de discurs, i unes idees molt clares sobre el país.


He de dir que he tingut la sort de tractar-lo gràcies a la seva col·laboració desinteressada en el documental "Forjadors de la Diada". I per tant, la meva posició és totalment subjectiva. Però ho és igualment en el cas de Tremosa, de qui ja n'he dit lloances en aquesta web. Com també en el cas de Raül Romeva, candidat d'ICV, que tinc la sort de conèixer dels anys passats a la universitat i d'haver tastat el seu estil conciliador i amable per damunt de tot.


Curiosament, tots tres candidats comparteixen alguns trets importants. Provenen del món acadèmic, on han destacat notablement en les seves especialitats respectives: política econòmica, història moderna i conflictes internacionals. Tots tres han participat en la política i la societat civil des de sempre. Tots tres representen el que podem anomenar nou catalanisme, el catalanisme deslliurat de les hipoteques de la transició. Tots tres són sobiranistes, amb matisos diferents.


s per tant, aquestes candidatures són un motiu d'esperança i un avís de com es pot renovar la política catalana. Però no puc deixar de preguntar-me si no hagués estat millor formar una candidatura unitària, almenys de CiU i ERC, però també d'ICV. El PSC encara té una oportunitat per p. Tenir un grup parlamentari' català a Estrasburg seria la millor de les notícies que podrien oferir els partits polítics en uns moments en què el país està lluitant en tants fronts. A Europa cada vegada han de tenir més ressò les reivindicacions catalanes. La pitjor manera d'aconseguir-ho és haver d'enfrontar candidatures tan properes en els temes fonamentals. L'únic que s'aconseguirà amb dues candidatures d'un perfil tan semblant és restar-se vots mútuament, enmig d'un desgast mediàtic totalment estèril per als candidats.