Com deia l’anunci de la Queta, si no et surt bé: “torna a començar”. És el retrat de la mateixa epopeia pel que passa la llengua catalana des que es va morir aquell de qui sembla haver-se oblidat el nom i els actes en les lleis de suposades memòries històriques. A cada nova passa que es fa des dels Països Catalans, l’Estat espanyol, per activa o per passiva, inicia un moviment per desmuntar el que s’havia construït. ... I torna a començar. És el que està succeint ara amb les emissions de TV3 al País Valencià. Estic segura que la Federació Llull i la societat civil al País Valencià hi trobaran solucions, i que pressionaran els governs perquè actuïn amb esperit democràtic i obert. Però una altra vegada ens cal tornar a lluitar per allò que ja semblava una fita assolida.

És el mateix que ha passat a l’ensenyament. Sembla que l’Estat està obsessionat en impedir que es consolidi un sistema d’ensenyament que s’ha demostrat un veritable èxit en el terreny de la immersió lingüística. Si cal, buscant tres peus (o tres hores) al gat, en comptes de reconèixer i promoure el redreçament del català. Llastimosament, el Conseller d’Educació es va afanyar a empescar-se arguments (ben falsos, d’altra banda) per justificar el seu immediat acatament al decret de Madrid.

Com també ha calgut lluitar per la pervivència de Ràdio 4, Televisió Espanyola a Sant Cugat en català... Com en el mite de Sísif, sempre cal tornar a remuntar el trajecte sobre les mateixes passes que havíem fet. Ben bé perquè no tenim un marc jurídic prou clar, sòlid i respectat que defensi els nostres drets. I perquè tanmateix hi ha un Estat que creu que no n’hem de tenir, de drets. Com diu la cançó, ens cal ser un poble en moviment per anar obrint pas. No ens aturem.