Els que no coneguin ICV potser es sorprendran en llegir el seu programa electoral: hi apareix el dret irrenunciable a l’autodeterminació, l’aposta per un estat plurinacional, pluricultural i plurilingüístic i el desenvolupament de totes les possibilitats d’autogovern que ens dóna el nou Estatut. No és incompatible la defensa de l’Estatut aprovat pel poble de Catalunya el 18 de juny (defensa necessària davant agressions centralistes com les perpetrades pel “Defensor del Pueblo”) amb una visió de país que no es conforma en aturar-se en el que tenim. Qualsevol Estatut té vocació d’una certa durada, però farien bé, els que creuen que serà “per sempre” , en llegir-se els articles 222 i 223 que, a proposta d’ICV, preveuen l’inici del procés de reforma mitjançant tres-centes mil signatures o l’acord del vint per cent dels ajuntaments. És una llàstima que alguns sectors nacionalistes no hagin copsat la importància d’aquests articles que ICV va defensar en solitari durant uns quants mesos fins aconseguir que CiU, ERC i PSC per aquest ordre, hi donessin suport. L’Estatut durarà el que vulgui el poble de Catalunya.