Aquests dies de pau i de tranquil•litat estiuenca m’han permès acabar, de cop, una sèrie de lectures que tenien com a eix vertebrador la història intel•lectual de la humanitat. M’interessava especialment tot allò que feia referència als canvis històrics fonamentals, i m’inquietava el fet que gairebé ningú no els hagués previst. Aquesta és qüestió frustrant per aquells que, com jo mateix, pretenem reflexionar entorn dels escenaris del demà, tal com m’he proposat fer-ho, cada aproximadament deu dies, des d’aquesta Tribuna Catalana.
En aquesta primera columna, i a tall d’introducció, desitjaria fer una breu reflexió sobre allò que anomenem estudis orientats cap el futur, prospectiva o millor estudis avançats. Vull confessar, de vell antuvi, que em sento molt còmode relacionant els conceptes de demà i d’incertesa, tal com ho feia (de d’una altre perspectiva) Illya Prigigine, premi Nobel de Química el 1977, quan va observar que ens estàvem desplaçant envers un món de complexitat i, en conseqüència, de probabilitats. I una de les principals conclusions de la ciència de la complexitat és que el futur no està dissenyat. Prigogine proposava una nova idea de racionalitat, en la qual la raó no estigués associada a la certesa.
El gran físic Brian Greene ens explica que, mentre la física clàssica descrivia una realitat en la qual les coses eren d’una manera o d’una altra, la mecànica quàntica descriu en una mena d’estat confús, on la realitat roman ambigua fins que és percebuda. Permetin la metàfora. Així que, des d’aquesta tribuna orientarem el nostre pensament cap el futur, però amb dos advertiments: la impossibilitat d’abastar tota la seva complexitat, i la incapacitat de preveure els esdeveniments produïts per magnituds desconegudes o simplement ara inaccessibles. En definitiva, no intentarem tant explicar què passarà demà com plantejar les preguntes adients per tal d’identificar-ne els problemes i proposar-ne les solucions possibles, abans de que sigui massa tard. Tal com solia afirmar Ilya Prigogine, és pràcticament impossible preveure el futur, però podem ajudar a modelar-lo. El futur és construcció, va dir Paul Valery. D’acord.
