Barcelona ·

Ja fa temps que ho diu en Vicent Sanchis, que el nostre país hi abunda el caïnisme. Sobretot en la política, però no només. Es jutja negativament un Pep Guardiola que ha retornat al Barça el joc de la il·lusió, es jutja negativament el President del Parlament pel fet que converteix el cotxe en un lloc de treball còmode, es jutja negativament l'actuació dels Mossos d'Esquadra perquè no van intervenir quan els mitjans de comunicació diuen que havien d'haver intervingut,

es jutja negativament Artur Mas perquè si diu el que diu és perquè és a l'oposició, es jutja negativament Carod-Rovira perquè inaugura una magnífica delegació de la Generalitat a Nova York en temps de crisi, es jutja negativament la negociació pel finançament perquè no creiem en l'Estatut...

 

La desconfiança se'ns pot convertir en una mena de patologia col·lectiva. Una mena de malaltia que tothom que tingui un amic o conegut que la pateix haurà comprovat els efectes nefastos que produeix. Hi ha persones que sempre troben el costat negatiu de les coses, el got mig buit, les males intencions, el pensa mal... El resultat és un mal humor indòmit, i una incapacitat innata per comprometre's amb res ni amb ningú.

 

Si la política catalana no és capaç de generar una mínima confiança, la seva devaluació pot ser severa. I no podem dubtar que la capacitat d'influència del catalanisme depèn actualment, en bona mesura, de la capacitat de les institucions catalanes per generar confiança entre els ciutadans. Si les coses es fan malament, cal dir-ho. Però en la política catalana darrerament hi ha massa demagògia que utilitza les petites misèries amb què ens hem de veure per culpa d'un sistema supeditat.

 

La devaluació d'aquest espai de la política és responsabilitat de qui hi fan negoci, és a dir, en bona mesura la premsa. Però també d'aquells que practiquen l'escalada ràpida, fent servir els reposapeus que troben en aquells que reben cops i es queden un moment a peu coix. I d'altres que encara reaccionen apartant-se per no ser empesos pel que s'estimba...

 

Tenim una política massa contaminada per les misèries personals. I cal trobar un camí per on pugui catapultar-se l'excel·lència, l'esforç col·lectiu i la capacitat de compromís amb les causes, més enllà de les persones.