Barcelona · Ens ho temíem i val a dir que ja vam anunciar que passaria. I així ha estat. Quan la dreta espanyola i la jerarquia eclesiàstica catòlica han endurit la campanya en contra de la modificació de la llei d'interrupció de l'embaràs de 1985, el PSOE ja ha ofert proves de feblesa.

Certament, l'escenari de les complicitats republicanes amb l'esquerra espanyola avui dia són més aviat escasses per raó de la manca d'acord en el finançament, per la seva passivitat quant a possibilitar una sentència de ratificació i no pas de laminació del text estatutari per part del TC i per altres incompliments categòrics, entre els quals el relacionat amb la posició "determinant" de la Generalitat compromesa per ZP en la gestió de l'aeroport de BCN. 


No obstant, aquest fet no significa que no hi hagi punts de complicitats potencials en àmbits de caràcter social i de drets. D'aquí ve l'interès recíproc d'avançar cap a una nova llei d'avortament (impossible amb el PP, amb CiU i d'altres forces de centre-dreta), que d'una vegada per totes garanteixi a les dones el dret a un avortament lliure, la qual cosa ha de comportar despenalitzar-lo i substituir l'actual llei d'indicacions per una de terminis (Esquerra defensa situar el límit entre les 20 i les 24 setmanes, és a dir fins a la viabilitat fetal) que permeti avortar a partir dels setze anys, que reguli l'objecció de consciència dels professionals, que s'implementi en el servei públic sanitari i que aplegui mesures tan imprescindibles com la socialitzacíó dels mètodes anticonceptius.

El govern ha de presentar la llei al Consell de Ministres. Amb tot, ja n'havíem pactat (Esquerra, PSOE, IU i BNG) les parets mestres en les conclusions d'una subcomissió parlamentària en què el PP va mostrar una bel•ligerància rampant i els nacionalistes catalans i bascos no hi foren presents activament. Se suposa que el projecte de llei ha de respondre a les conclusions pactades. Però ja en parlarem! D'entrada, la ministra d'Igualtat ja ha declarat que, tal vegada, s'hauria de reconsiderar garantir la llibertat de la dona a decidir a partir dels 16 anys, tal com pactàrem. I això que la dreta i la Conferència Episcopal encara no han premut del tot l'accelerador. Però ja els ho hem fet arribar, als socialistes: sense Esquerra no hi haurà llei. Almenys, no hi haurà la llei progressista que acabi amb l'escenari d'hipocresies socials actual i situï la legislació espanyola en les més avançades dels estats de la UE.