Com és ben sabut, la democràcia, és a dir, el sistema polític que dóna el poder al poble, és un objectiu mai assolit del tot en les societats actuals.
Els anomenats sistemes democràtics són sempre perfeccionables i, sense caure en una inestabilitat permanent, cal fer les reformes que en cada moment poden corregir les mancances que té la democràcia en una societat determinada. En aquest sentit, el de Catalunya és un cas particular. El mateix funcionament dels partits des de la implantació d'un sistema que superés la dictadura franquista, que varem patir durant quaranta anys, es ressent d'una certa excepcionalitat. En qualsevol país els partits polítics representen formacions que proposen a la societat diferents models de funcionament social i econòmic i en les convocatòries electorals els ciutadans decideixen per majoria el que creuen que els beneficiarà més.
El problema de Catalunya és que com a país té pendent la definició del marc institucional a partir del qual els programes dels diferents partits es podran portar a terme. Per tant, no es pot actuar com si s'estigués en un país normal. Potser encara convé recordar una vegada més que perquè hi hagi democràcia primer cal definir el demos , és a dir, cal definir quin és el poble. I això no ho donen les eleccions, això és el que fa que les eleccions tinguin sentit. És un pas previ. És per això que a Catalunya la millora de la democràcia passa inevitablement per l'exercici del dret a l'autodeterminació, per la capacitat de decidir quin tipus de relacions vol mantenir amb els pobles veïns.
Les Nacions Unides van proclamar, l'any1966, el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que va entrar en vigor l'any 1976 i va ser ratificat per l'Estat Espanyol el 27 de juliol del 1977, i en el seu Article 1 proclama:
Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.
S'ha de defensar que Catalunya és subjecte polític per exercir aquest dret. És per això que els partits catalans, davant d'unes eleccions, haurien de ser conscients que aquest pas previ ha de respondre a una estratègia compartida. Cal treballar acords en aquesta direcció perquè només així podrem avançar cap a una autèntica democràcia.
