Quan el govern Mas va arribar al poder fa poc més d'un any, va prendre una decisió política d'abast: ser el primer en implementar les mesures d'austeritat. Retallar abans que ningú i més que ningú. L'objectiu era triple: d'una banda, estabilitzar la situació financera de la Generalitat, malmesa especialment per la crisi del deute.
D'una altra, guanyar credibilitat internacional com a govern seriós, com es desprèn, per exemple, de la carta que va enviar el conseller Mas-Colell a The New York Times on es proclamava representant d'un govern 'austerity-minded'. I, finalment, en el marc de la urgència per retallar, és evident que alguns dels membres del govern hi han vist una oportunitat per avançar molt en poc temps en agendes de 'reformes' que ja defensaven abans de la crisi i que, per tant, tenen un caràcter més ideològic.
Aquesta opció per l'austeritat més dura, amb pocs matisos, ha tingut, té i tindrà conseqüències econòmiques i socials que caldria avaluar amb rigor. Però sovint s'oblida que en la mesura que la crisi i l'austeritat impactin sobre el nostre teixit social també tindran conseqüències nacionals, potencialment profundes. L'increment de les desigualtats socials, l'empobriment i l'exclusió social i, sobretot, el fre a la mobilitat social són alguns dels factors a tenir en compte.
Si no s'inverteix la tendència actual, farem inviable el vell eslògan catalanista d''un sol poble'"
Catalunya, amb el volum d'immigració rebut en pocs anys, tant en l'onada dels anys 50-70 del segle XX com en la primera dècada del XXI ha aconseguit mantenir uns nivells envejables de cohesió social. L'actitud oberta i integradora del catalanisme explica una part de la història, així com la voluntat d'integració de bona part dels nouvinguts i, sobretot, dels seus descendents.
Ara bé, més enllà d'interpretacions naïf, no podem amagar que el principal motor de cohesió social ha sigut la mobilitat social ascendent dels immigrants i els seus descendents i, molt especialment, la creixent democratització de l'accés a l'educació superior. Sense aquesta mobilitat social probablement la història hagués sigut molt diferent. I això, avui, està en perill.
Un mercat de treball absolutament tancat, que encara expulsa gent la fa cada vegada més difícil. I l'encariment de les matrícules, la reducció en la política de beques i les creixents dificultats per fer compatible l'estudi amb el treball en són els responsables. Si no s'inverteix la tendència actual, avancem inexorablement cap a una societat més desigual, més polaritzada i fragmentada que, entre moltes altres coses, també faria inviable la realització del vell eslògan catalanista d' "un sol poble". És un preu que, possiblement, no podem pagar.
