Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 23 de de març del 2015 | 12:25
Opinió · Política
Ignasi Faura
Advocat

Hem de parlar de l'Assemblea de càrrecs electes?

En l'actual procés polític l'important, ara, són les eleccions municipals i en especial les eleccions catalanes del 27S. En les primeres ens hi juguem aconseguir la majoria de municipis i alcaldes independentistes i que aquests representin la majoria dels ciutadans del país. El 27S ens ho jugarem tot, si la majoria del poble català vol la independència obrirem aquesta porta, si no és així, la tancarem per un temps.

Això és: si aconseguim que el Parlament de Catalunya tingui una majoria parlamentària sobiranista podrem proclamar la declaració d'independència nacional i l'inicïi del procés de separació administrativa de l'Estat espanyol, l'elaboració de la constitució pròpia de la República catalana, la creació de les institucions del nou estat i promoure les bases d'una política catalana social, econòmicament i políticament, que apostin per l'equitat, la solidaritat i el creixement del país.

Aquestes són les aspiracions de la societat civil catalana i del moviment independentista que ha posat en marxa el país des del 2010 fins a dia d'avui. És en aquest context que cal parlar de la possibilitat d'haver de constituir una Assemblea de Càrrecs Electes. Perquè ningú pot ignorar la possibilitat, després de les municipals, d'una actuació autoritària de l'Estat espanyol que acabi impedint la celebració de les eleccions plebiscitàries del 27S, ja sigui intervenint les institucions catalanes, suspenent les eleccions o impedint coactivament la seva naturalesa plebiscitària per la independència.

És cert que ara no ha de ser el centre de les nostres preocupacions, ni de la nostra activitat, que s'ha d'orientar, essencialment, en guanyar unes i altres eleccions, ja que és aquest triomf que ens permetrà i legitimarà per configurar democràticament les bases del nou estat català, així com haver guanyat la batalla política de la unió del poble entorn de la independència.

Sens dubte la fortalesa d'un moviment social ciutadà, com és el cas català, es construeix, en primer lloc, gràcies a la claredat i la il·lusió per l'objectiu que es vol aconseguir: l'autogovern del país i la llibertat per construir el seu propi futur. Però també s'estructura gràcies a la preparació i el coneixement de les formes de lluita democràtiques i pacífiques que permeten arribar a aquest objectiu, les eleccions essencialment. I si aquestes no fossin possibles, per impediments autoritaris, la capacitat de decisió de les autoritats electes democràticament i vigents en el país, parlamentaris i representants municipals, l'Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya.
No és moment d'ambigüitats. En pocs mesos haurem de prendre decisions de gran transcendència col·lectiva"
En aquestes circumstàncies, aquesta Assemblea estaria legitimada per assumir la representació democràtica del país, proclamar la separació de l'Estat espanyol i configurar un govern provisional que dirigeixi el procés d'independència. Ja que és el poble català, amb l'expressió de la seva voluntat majoritària, el subjecte polític que ha de prendre la decisió d'exercir plenament els seus drets o de renunciar-hi.

Cal preveure i tenir preparada aquesta eventualitat, informar de les possibilitats que hi ha, així com de les dificultats del camí, per saber com actuar en cada cas, de manera que ens permeti preparar-nos, a consciència, dels esforços i responsabilitats que correspondran a cadascun de nosaltres, ciutadans i càrrecs públics. Després tothom farà el que cregui que ha de fer segons la seva responsabilitat, disposició i honorabilitat.

No és moment d'ambigüitats. En pocs mesos haurem de fer un dur i engrescador camí i prendre decisions de gran transcendència col·lectiva i particular. Caldrà que cada partit, organització, entitat i persona actui fermament d'acord amb les seves conviccions i amb sentiment de país. Mai com ara, en aquests darrers tres-cents anys, el poble català haurà tingut a les seves mans la capacitat de decisió sobre el seu propi futur.

Dit això, hem de tornar al centre del combat polític present, guanyar les eleccions municipals del 24M i les eleccions plebiscitàries del 27S per part de les forces polítiques i socials que aspirem a la independència nacional i a aixecar un nou estat propi, i haurem de fer de Catalunya un país lliure, pròsper, just i al servei del poble.

El triomf popular de la consulta del 9N ens va situar a tots, partits i forces socials catalanes i a l'Estat espanyol, als peus de l'esvoranc d'haver de decidir sobre la possible emancipació nacional i la separació de l'Estat espanyol. I aparegueren els dubtes, els recels, els particularismes en les nostres files, a més de la intoxicació sistemàtica i un major ofegament financer i polític de les institucions per part d'Espanya, que van dificultar la convocatòria immediata de les eleccions plebiscitàries, provocant un notable desconcert ciutadà.

La convocatòria al gener, feta pel President de la Generalitat, de les eleccions catalanes el 27 de setembre després de les municipals, va tornar a centrar el calendari de la batalla política per la independència d'una forma nova, una primera volta electoral per guanyar els municipis i el plebiscit el 27S. La gran batalla democràtica ja està anunciada: guanyar els ajuntaments, guanyar el país, guanyar la majoria de càrrecs electes. El 2015 es decidirà la independència de Catalunya!
És moment de generositat i d'acció en comú"
Comença la gran batalla. L'enemic és l'Estat espanyol, la nostra separació de l'aparell de poder de les classes dominants espanyoles. I la construcció d'un Estat català al servei de tot el poble de Catalunya, que ens permeti ser i actuar com un poble lliure, pròsper i solidari, en el context europeu.

Per arribar a aquesta situació primer s'ha lliurat un llarga batalla autonomista i federalista, entre el 2005 i el 2010, amb la derrota total de les posicions federalistes per part del Tribunal Constitucional de l'Estat espanyol, que ha va actuar directament com un aparell de dominació, sense cap respecte de la voluntat popular. El mateix Tribunal que ha prohibit recentment el dret a la consulta o al referèndum del poble català.

Del 2010 al 2015 s'ha aixecat el moviment ciutadà més gran que mai s'havia vist a la Catalunya moderna a l'entorn del desig popular de la independència. Ara toca guanyar les eleccions i generar la voluntat i l'organització social adient per poder triomfar. Els partits politics catalanistes han d'assumir aquesta responsabilitat, és moment de generositat i d'acció en comú.

Correspon, al meu entendre, que continuïn sent actius l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium i l'AMI per poder articular amb força el moviment civil que farà possible el triomf electoral i garantir la unitat del país i la construcció entusiasta del nou Estat català. Aconseguirem primer la majoria d'ajuntaments per la independència, després la majoria parlamentaria sobiranista, i amb l'una i l'altra podrem assegurar la majoria dels càrrecs electes del país, units per la defensa d'un futur que ha de ser nostre.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat