Tampoc no pensen en un canvi de govern implicat en casos de corrupció ni imaginen models de progrés econòmic diferents de les fracassades polítiques d'aparador. Ni creixen alternatives electorals que puguin impedir la marginació descarada de la llengua valenciana o les passions anticatalanes. Els rituals democràtics mostren les seves limitacions quan la ciutadania arriba a les convocatòries electorals sense capacitat d'analitzar els seus problemes i esdevé víctima de demagògies vistoses.

A Catalunya es produeixen immadureses electorals semblants. El mateix Partit Popular que demana un bilingüisme letal per a la llengua catalana, que presenta candidats racistes en algunes poblacions i que segueix criminalitzant les propostes polítiques del catalanisme sobiranista recollirà molts vots. El Partit dels Socialistes, presoner de la seva dependència del PSOE fins a extrems autodestructius, identificat amb una crítica irresponsable de les retallades pressupostàries i sense altre discurs programàtic que l'afirmació de la bondat del seu progressisme en contrast amb la malignitat de la dreta, confia en la fidelitat dels seus electors. Una ciutadania catalana més il·lustrada, lúcida i valenta hauria de deixar de votar aquestes  i altres famílies polítiques que bloquegen els necessaris alliberaments econòmics, socials i nacionals.