Encara continuen adduint com a principal motiu de l'ensorrament electoral la formació del segon tripartit, que n'és un motiu important, però n'hi ha d'altres. Alguna cosa més es deu haver fet malament, si només fos pel segon tripartit ens hauríem mantingut després de la davallada de les municipals del 2007, però no ha estat així i a cada cita electoral pitjors resultats. Aquell va ser el primer avís, es va dir, públicament, i sense fer autocrítica que era conseqüència del tripartit i del desgast d'estar al govern, sense analitzar si els candidats eren bons o dolents ni si les polítiques municipals que s'havien fet eren les correctes.

El segon avís va arribar a les eleccions espanyoles del març del 2008, es va passar de 8 a 3 diputats,  tampoc no es va fer autocrítica. Van justificar els resultats dient que havien recuperat el seu espai i que tenir 8 diputats havia estat fruit d'unes circumstàncies concretes i determinades que no es tornarien a repetir, possiblement tenien raó, però com a únic argument del fracàs electoral és pobre i demostra poca ambició i falta de confiança en el partit.

Després de les eleccions al Parlament de Catalunya, del passat mes de novembre, es va fer més autocrítica, però no es van assumir responsabilitats ni es van saber llegir les conseqüències que comportaria continuar al davant del partit, tal i com s'ha demostrat. Es va continuar culpant el  segon tripartit, afegint-hi les disputes internes, la poca implicació d'una part de la militància i el fet que es rentés la roba bruta en públic, posaven d'exemple els socialistes que la rentaven en privat, però tot i així també s'han estimbat.

Van dir que no hi hauria dimissions perquè això perjudicaria les eleccions municipals, quan precisament hauria estat tot el contrari, tal i com una part de la militància va defensar, perquè s'hauria demostrat voluntat de canvi i ganes de renovació, en lloc de transmetre la idea que tot continuava igual i que algunes persones s'aferraven a la cadira, tal i com va reconèixer el president dimitit Joan Puigcercós.

Ara s'han assumit responsabilitats, però s'ha fet en bloc i no és cert que tots tinguin la mateixa responsabilitat, perquè n'hi ha alguns que fa molt temps que hi són i d'altres que hi han arribat fa  molt poc quan es va voler rentar la cara a l'executiva, pensant-se que incorporant persones noves canviaria alguna cosa.

De la mateixa manera que n'hi ha uns més responsables que altres, n'hi ha alguns i algunes que no poden formar part de la nova direcció d'Esquerra i mal que els pesi hauran de fer un pas  enrere i hauran d'estar-se de proposar o de vetar candidats, perquè tot el que faci flaire de continuïtat no prosperarà ni pels electors ni per la militància. Hauran de ser cares noves o velles, però no vinculades ni al tripartit ni a aquesta executiva que ens ha fet recular altre cop a les cavernes i que durant tants anys no ha sabut contactar ni amb els votants ni amb la militància.