A Oriol Junqueras, futur president, li hauria agradat fer primàries, però si les eleccions s'avancen i són a la propera tardor, tal com sembla, a Esquerra no hi ha temps material per organitza-les, perquè està immersa en un procés electoral i congressual complicat.

En Joan Ridao explica a tothom que li ho pregunta que ell ha fet bona feina a Madrid i que vol repetir com a candidat. És veritat que ha fet bona feina a Madrid,  però hauria de ser conscient que és el secretari general d'un partit que no ha parat de perdre vots des del 2004. Per més bé que ho hagi fet , representa la continuïtat i hauria de preguntar-se si en aquestes circumstàncies és el millor candidat.

Una altra cosa que ha de tenir en compte és que si ell repeteix com a candidat a Madrid també en  Joan Puigcercós podria voler repetir com a candidat al Parlament de Catalunya, argumentant la feina feta, però a Esquerra cal foc nou i ni un ni l'altre no ho són, com tampoc no ho són la majoria dels seus companys i companyes d'escó.

Una altra de les incògnites és si l'anunci del proper congrés i la promesa de futurs canvis serviran per mantenir els resultats i evitar la davallada a les eleccions espanyoles. La pregunta que cal fer-se és quin candidat o candidata seria capaç de mantenir els resultats, tal com ho va fer en Junqueras a les eleccions europees del 2009.

També és una incògnita la nova direcció: generarà aquesta executiva prou confiança entre la militància, però especialment entre l'electorat? És evident que ERC necessita canvis i uns quants dels que acompanyen Junqueras en la nova direcció fa anys que estan al capdavant del partit o manegant-ne els fils. En aquesta directiva hi falten sectors, cal sumar encara algunes peces, per exemple hi ha pocs representants de l'antic sector del Carod i no hi ha cap representant dels militants que van donar suport a Reagrupament quan encara formava part d'Esquerra.

La nova direcció d'ERC hauria de ser la suma de totes les sensibilitats, hi haurà cares noves, però la majoria tot i que no han estat mai abans a la direcció hi han estat sempre properes. La incorporació  del sector d'en Jordi Portabella tampoc no és cap novetat, formen part de l'actual direcció dimitida, tot i que en la nova hi tindran més pes. És cert i comprovable que el discurs del candidat a president és  diferent i que demostra voluntat de sumar i d'escoltar la militància. Esperem que sigui així i que s'hi puguin sumar totes les sensibilitats que hi falten perquè el projecte sigui exitós. ERC ha de recuperar la confiança de l'electorat, perquè Catalunya necessita un partit d'esquerres nacional i independentista que l'ajudi en el camí d'alliberament que ha iniciat.