'Entre l'esquerra i la dreta, escollim l'esquerra; i entre l'esquerra i el país, treballarem pel país'. La frase potser hagi desconcertat alguns després d'anys en que ERC defensés que no hi ha contradicció entre el país i l'esquerra.
Ens ho recordava en un article recent el col·lega i amic, Jordi Muñoz. Al meu entendre, li calia un afegitó: "Al Congrés".
No pretenc entrar en debats centrats exclusivament en paraules que, al capdavall, i sobretot tractant-se de política, no deixen de ser fum. Per això voldria defensar que amb l'afegitó "al Congrés dels Diputats", com a mínim per a mi, resulta del tot comprensible i necessari repetir-la. Perquè si ha calgut, i encara cal, deixar ben clar que els interessos nacionals són els interessos de la majoria de la gent i, per tant, també de les classes populars, no està tan clara l'estratègia a seguir al Parlament espanyol.
Per alguns independentistes no s'hi ha d'anar a fer res. Discrepo. Cal anar a fer pedagogia. Sí. Pedagogia independentista, no nacionalista (com habitualment s'ha fet). Pedagogia adreçada en primer terme als catalans que s'informen a través de Tele5 i Antena3 (catalans hispanocèntrics) del que passa a Catalunya. Cal que vegin -perquè sovint els és completament aliè, i no el veuen- el conflicte que genera l'estat (i el nacionalisme espanyol). Cal que comencin a veure que no se l'inventen quatre nacionalistes queixosos, ni quatre independentistes eixelebrats. Cal que el vegin pels seus propis ulls tan com sigui possible (ni que sigui retransmès per veus tan poc amigues com les dels telenotícies espanyols). Si, a més a més, el Congreso serveix de caixa de ressonància internacional, millor que millor.
En aquest context, és a dir, no en el Parlament català, insistir que el país ve abans que la ideologia no és sobrer. Perquè primer cal fixar el teu grup de referència i després el teu objectiu per a ell. Quan hi ha diversos grups de referència (digueu-li "nacions") la cosa és clau. I cal que ERC deixi clar, si té aquesta voluntat (i és necessari que els votants la coneguin), que si fos el cas no li tremolaria la mà d'haver de votar conjuntament amb CIU, o fins i tot amb el PP!, si amb això es poguessin afavorir els interessos nacionals, els interessos de la majoria dels catalans. Sense esquinçar-se les vestidures republicanes i d'esquerres.
Tenim clar que el qui ve abans que el què?! Durant molt temps l'ordre ha estat COM, QUÈ, QUI. Semblava que a la política de les esquerres es prioritzava la forma, l'estètica, el COM, per sobre de l'objectiu, el QUÈ, i que només en darrer terme es plantejava a qui s'adreçava, el QUI. Catalunya, Espanya? Com si el pacte amb partits dits d'esquerres ja impliqués, necessàriament, el millor objectiu possible, superador de les contradiccions que es poden donar -i sovint es donen- entre els interessos nacionals dels catalans i els dels espanyols.
Caldria revertir aquest ordre, molt clarament, a Madrid: QUI, QUÈ, COM. Vull creure que aquest és el sentit de la frase escoltada en el relleu a ERC. Crec que això és, precisament, i entre d'altres coses, el que proposaven els signants del manifest "Tornem a ERC".
