Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 3 de de novembre del 2010 | 14:55
Opinió · Societat civil

Entre hostilitats, renúncies i cridòria

Barcelona · Ara que ens ha deixat, malauradament, el mestre Joan Solà, sembla que s'encomana més que mai la seva força per defensar la nostra llengua. Solà, sàviament, va mostrar-nos que el rei va despullat, i que allò que els catalans sempre hem volgut dissimular, el conflicte, s'ha de denunciar sense embuts. Per això cal dir ben clar i ben alt que la nostra no és només una llengua sense estat, sinó una llengua que té en contra un estat (un estat hostil, deia Solà). I aquest és el seu pitjor mal. s important que, en ser crítics amb la situació que viu la llengua catalana, tinguem cura d'assenyalar les causes veritables d'aquesta situació.

No ens deixem endur per l'ensurt de les fortes tempestes que descarreguen aquests núvols que ens tapen tan sovint el cel, en forma de cridòria o de missatges plens de bilis. El nostre problema no són les tempestes puntuals, sinó la climatologia en la qual hem de malviure. s a dir, la nostra situació lingüística és, abans que res, producte del marc institucional que ampara la política d'imposició de l'ús del castellà a Catalunya per part de l'estat i de totes les seves instàncies, i que criminalitza (fins i tot quan respon a decisions democràtiques) qualsevol política lingüística que pretengui normalitzar l'ús del català.

En contra del que sempre es diu, la qüestió lingüística és per damunt de tot una qüestió política. I les renúncies que faran empitjorar les perspectives del català en el futur són, sobretot, les renúncies polítiques. El català és una llengua que suma parlants cada dia. Si el país ha crescut gràcies a l'aportació demogràfica dels que han vingut des de fora, també el català se n'ha aprofitat. I avui és una llengua amb un potencial més gran que mai precisament pel creixent pes demogràfic que té el seu àmbit territorial natural. La gent no ha renunciat a la llengua: els catalanoparlants no han deixat de ser-ho, i d'altres s'hi han sumat. I si encara no s'hi han sumat més parlants és perquè les institucions, els empleats públics i els sectors amb influència del país han renunciat a exigir-ho, i més aviat han transmès el missatge que no cal saber-lo parlar. Aquesta és la renúncia que fa mal, no pas la d'aquells que han vingut fins a Catalunya a buscar un futur millor per a ells i els seus fills.

Entremig, hi ha qui aprofita per fer cridòria i reivindicar-se en l'únic nínxol de mercat polític que li queda. Per utilitzar el poder d'una dominació simbòlica impossible de revertir com és el fet de tenir un estat i un exèrcit al darrera, per fer-se passar per víctima. I encara ens voldríem fer empassar que defensen el bilingüisme! Només ens faltaria fer gaire cabal d'aquestes bestieses. Però en canvi no podrem garantir el futur de la nostra llengua si no canviem per fi el marc polític en què s'inscriu.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de
Opinió · Política catalana
Dos judicis... o un?
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Opinió · Política
La llengua un objectiu prioritari
Opinió · Societat civil
Mobilitzacions virtuals
Opinió · Política
TV3PV: qui pagarà la multa?
Opinió · Política
Política exterior
Opinió · Política
La fermesa de Felip Puig
Indica publicitat