Barcelona · Tants i tants anys de lluita en defensa de la llengua i la cultura, de poc no perdem alguns dels altres valors que ens identifiquen com a nació. I amb això no vull dir que tinguem la llengua salvada. En absolut. Hem de continuar treballant per la llengua. Però no podem descuidar-nos d'una sèrie de valors que avui trontollen. Il·lusió, empenta, creativitat, estalvi, puntualitat, eficiència, honestedat, rigor: emprenedoria.


Ens semblava que tot això estava a recer. Hem vist com molts dels nouvinguts, arribats de diferents racons d'Espanya a mitjans del segle XX, fins i tot aquells que no s'han incorporat lingüísticament han incorporat aquells valors.


Avui però, veiem amb preocupació com el nostre jovent té com a màxima aspiració ser funcionari. I no és que jo tingui res en contra dels funcionaris. La meva filla i el meu fill van a l'escola pública i estic molt satisfet de dotzenes de professionals que fan la seva feina amb eficiència i devoció. Personalment sóc usuari de la sanitat pública i n'estic satisfet de l'atenció rebuda per la majoria de funcionaris.


Dit això però, em preocupa que les futures generacions cerquin una posició a la vida sense riscos. Com em preocupa també, el funcionari desmotivat; l'operari que busca una baixa sense afecció real; l'empresari que vol acomiadar innecessariament, sense que l'empresa estigui en risc; el metge, públic o privat, negligent; el polític corrupte; el comptable impuntual; el gerent ineficient o malbaratador; el botiguer desil·lusionat.


Sense la força emprenedora de la nostra gent, Catalunya no sortirà de la crisi. I aquesta crisi pot endur-se'n els valors de la Catalunya emprenedora. Torno a dir; il·lusió, empenta, creativitat, estalvi, puntualitat, eficiència, honestedat i rigor. Catalunya serà emprenedora o no serà.