Barcelona · L'independentisme català haurà d'assumir responsabilitats pels resultats electorals si vol que aquest país arribi algun dia a la independència. Això vol dir articular la transversalitat i la pluralitat del moviment, elaborar un full de ruta amb propostes clares i assumibles, treballar estratègies comunes i abandonar lideratges messiànics i personalismes inútils.

Més de 600.000 catalans i catalanes han votat en consultes independentistes, estem a un cop de pedra de la consulta de Barcelona i un milió i mig de persones van sortir al carrer al mes de juliol, bona part dels quals cridant independència. Malgrat això en  aquestes eleccions l'independentisme ha passat de 21 diputats a 14 perquè no ha sabut recollir-ne els fruits I d'això en són responsables els nostres polítics que no estan a l'alçada del que la societat els demana.

L'independentisme d'aquest país haurà de viure durant quatre anys amb la  paradoxa, ja anunciada, de tenir menys parlamentaris que mai mentre una part important de la societat catalana ha assumit la independència com l'única sortida a l'atzucac constitucional.

Esquerra ha pagat en aquestes eleccions, com ho va fer a les municipals del 2007 i a les espanyoles del 2008, l'error estratègic d'entrar al Govern l'any 2006, ara agreujat per no haver sabut mantenir la unitat del partit. s veritat que el fet d'haver estat el govern ha contribuït a normalitzar el projecte independentista, però hi ha contribuït molt més encara la societat civil organitzant més de 500 consultes per tot el territori.

La realitat és que en lloc d'acostar els socialistes a les tesis  independentistes han allunyat la militància de la direcció i la societat catalana d'Esquerra. Per acabar de reblar el clau, el president Montilla va prohibir deixar urnes per fer les consultes i ha deixat clar durant tota la campanya, tal com anunciava el seu eslògan, que d'independència res de res.

Esquerra ha de recuperar la unitat i la il·lusió que va representar a les eleccions del 2003 i tornar a fer seu aquell eslògan que deia una Esquerra plural, ha de tornar a fer de paraigües i d'aixopluc de  l' independentisme. Necessitem recuperar els que hem anat perdent pel camí i sumar tots el que en aquest país anteposen els interessos nacionals als personals si volem aconseguir una base social prou àmplia per arribar a la independència.

Tenim els mateixos objectius i compartim moltes estratègies amb les altres opcions independentistes, perquè hem fet una part del camí que ens ha portat fins a aquestes eleccions plegats, hem de superar les diferències tàctiques i els personalismes. No podem continuar perdent llençols a cada bugada. s hora dexercir el més alt grau de responsabilitat  històrica i tornar al punt de partida.

De la mateixa manera que seria injust culpar només l'actual direcció de la davallada d'ERC també seria inconcebible que aquesta direcció no fes una autocrítica profunda i els canvis necessaris per redreçar. No pot continuar amagant el cap sota l'ala i negant l'evidència com ha passat en anteriors eleccions. Aquesta situació no es pot allargar més perquè d'aquí dos dies hi haurà unes eleccions municipals i l'independentisme no pot tornar a presentar-se separat. Tenim el deure moral i l'obligació de no perdre cap més oportunitat.