"Segons una enquesta a El País [...], si CDC i UDC anessin separades a les eleccions, Unió només recolliria un 10% dels vots. Amb la tendència a la baixa de CiU, això es traduiria, com a molt, en tres o quatre escons".
El professor de la universitat de Princeton, Carles Boix, ha indicat que "sigui quina sigui" la formulació de la pregunta de la consulta "el que és cert és que els partidaris d'evitar la paraula independència són fonamentals per tenir la majoria al Parlament necessària per acordar els termes de la consulta": "Tenen, o semblen tenir, poder de veto. Són, sobretot, els 14 parlamentaris d'UDC i, potser, tot i que en un estat de gran fluïdesa, els 13 d'ICV".
Sobre aquest sector, Boix ha explicat que "aquesta minoria democristiana (no entro ara en el cas d'ICV), probablement amb el suport d'alguns prohoms convergents", la seva "temptació és pactar una pregunta que els pugui incloure --d'aquí l'expressió pregunta inclusiva-- i que acabi sent, en definitiva, poc clara": "Aquest tipus de pregunta planteja dos problemes. El primer és l'oposició d'ERC, un partit necessari per governar, i de l'ANC", el segon problema és "que planteja un dilema de més fondària política".
Unió és un partit esquizofrènic. En l'àmbit local és independentista. A escala nacional és controlat per Duran"
"El propòsit de la pregunta inclusiva --ha continuat explicant a un article-- és evidentment dur tots els partits pro consulta a un acord final --sota el càlcul que, com que la consulta no es podrà realitzar, almenys s'haurà pogut preservar la unitat del catalanisme, s'haurà fet visible la rigidesa del govern espanyol i s'haurà legitimat el següent pas polític--. El problema, però, és que si la consulta s'acaba celebrant, la gestió de la resposta a una pregunta ambigua serà complicadíssima".
"Si pactar una pregunta inclusiva i ambigua genera tants problemes, per què la defensa UDC?" s'ha qüestionat l'autor de l'article El veto de la minoria. "La resposta és que Unió és un partit esquizofrènic. En l'àmbit local, on els seus centenars de regidors viuen en contacte directe amb els ciutadans, el partit és independentista. A escala nacional, en canvi, UDC és un partit completament protegit de la brega electoral pel paraigua convergent i controlat pel Sr. Duran" ha respost.
La seva amenaça [d'UDC] de bloquejar una pregunta clara és un bluf"
Finalment Boix ha alertat que segons una enquesta publicada a El País fa un parell de setmanes, "si CDC i UDC anessin separades a les eleccions, Unió només recolliria un 10% dels vots de la coalició" que sumat a la tendència a la baixa de CiU es traduiria "en tres o quatre escons" per a UDC: "UDC es convertiria en un partit irrellevant, incapaç d'obtenir més de mitja conselleria al govern. Ara bé, si això és així, si Unió com a partit nacional no té suport propi a Catalunya (com confessen en privat molts dels seus regidors [...]), cal concloure que Unió (i sobretot el seu líder) no té cap poder de veto real sobre els termes de la consulta".
Per això mateix, l'autor de l'article ha sentenciat: "La seva amenaça de bloquejar una pregunta clara és un bluf. Trencar CiU i destruir el procés polític actual equivaldria a oferir als seus militants un futur sense cap mena de substància. Davant d'aquest fet, ¿no és hora de destapar-ho a la llum pública? ¿No és hora d'ajudar, des de la coalició, a tota la gent de bona voluntat d'Unió a coordinar-se perquè ells mateixos puguin forçar un canvi de direcció que permeti fer avançar tot el país cap a una pregunta clara i una consulta real?"
