"Catalunya no és un país sobirà. Madrid collarà la Generalitat fins al límit però sense destruir-la, perquè això faria esclatar la seva estratègia pública de solvència fiscal davant de Berlín".
Carles Boix, professor de la universitat de Princeton, ha dit sobre els resultats electorals a Catalunya que CiU "no ha guanyat el debat de la credibilitat sobiranista" entre una part dels votants i que Esquerra "sembla haver recuperat molts dels vots que havien anat a l'abstenció o a altres partits com a protesta contra un lideratge desprestigiat".
A l'article 25-N Boix ha dit que políticament "només queda un camí possible: un acord entre CiU i ERC" perquè el pacte amb el PP és "impossible": "Madrid exigeix la rendició incondicional al projecte nacional espanyol i a la seva estratègia econòmica d'oposició numantina al rescat europeu i de zero reformes reals". Sobre un possible pacet amb el PSC Boix ha sentenciat que els socialistes no poden "oferir res", no pels escàndols de corrupció sinó "perquè no té cap poder polític a Espanya".
El 2013 es presenta com un any churchillià, de pura resistència"
"Al PSOE només li interessa Catalunya per agitar-la, de franc, com a bandera contra el PP" ha argumentat, i ha deixat de banda la convocatòria d'uns nous comicis: "Fer unes noves eleccions seria absurd: matarien el procés en marxa i ni CiU ni ERC podrien absorbir l'espai de l'altre". Finalment, el professor ha sentenciat que la pressió fiscal a dia d'avui per a la Generalitat "ja és molt intensa" i ha lamentat que Catalunya "no és un país sobirà".
"Madrid collarà la Generalitat fins al límit ─ha conclòs─ però sense destruir-la, perquè això faria esclatar la seva estratègia pública de solvència fiscal davant de Berlín. El 2013 es presenta, doncs, com un any churchillià, de pura resistència. L'única arma del nou govern serà la de la transparència i la informació de cara als ciutadans". Com a mesura final a la resistència, Boix ha deixat clar quin ha de ser l'objectiu del Govern català encara per formar: "Caldrà construir un camí cap a la consulta. [...] És necessari fer una llei de consultes, crear una comissió d'experts, desplegar una campanya informativa interna sistemàtica i generar la comprensió internacional. Cal fer via. Però, per evitar estimbar-se, també caldran molta solidesa i paciència".
