L'ex vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha explicat que la "radicalitat formal" condemna l'independentisme "al fracàs" perquè la majoria immensa dels que volen ser independents "no estan per cremar banderes".

Carod ha explicat que "la millor manera" de desempallegar-se d'aquesta radicalitat "és obtenir la majoria social suficient que permeti arriar-la de totes les institucions i de l'espai públic, per ser substituïda per una altra: la teva i per sempre".

"Contràriament ─ha continuat─, es podria arribar a donar el cas que, justament, el pas a la independència es produís sense que els independentistes de tota la vida, els de la resistència nacional de sempre, hi tinguessin cap paper rellevant, pel fet d'haver-se exclòs, ells mateixos, de les pràctiques, les emocions, els símbols i els interessos de la nova majoria sobiranista".

A l'article De la resistència a l'optimisme Carod ha subratllat que fa "just una dècada" el debat nacional sobre la sobirania "començava a ser important, però no ocupava encara, com ara, confortablement, la centralitat absoluta del debat polític català", i ha continuat dient que avui "l'estat pèssim de les relacions Catalunya-Espanya és present a totes les converses".
Independència vol dir majoria i només serà possible quan la majoria hi càpiga i s'hi trobi confortable"
Carod ha celebrat que a Catalunya ara "ja som majoria els que volem desconnectar d'Espanya, com a ens tutelat i dependent d'aquesta", per esdevenir un "estat sobirà, en el marc europeu, i poder viure amb més qualitat de vida material, cultural i democràtica". "Així i tot ─ha continuat─, una part de l'independentisme català, paradoxalment la més política o organitzada en sigles diverses, prové de la cultura de la resistència i s'expressa encara a través de formes que li són pròpies".

L'autor de l'article ha rebutjat aquesta expressió i ha defensat una de nova: "Ser majoria comporta expressar-te mitjançant instruments que siguin majoritaris i coneguts per tothom, amb els quals la majoria es vegi reflectida i reconeguda, amb comoditat i sense estridències que incomodin, irritin o violentin, innecessàriament". En aquest sentit, Carod ha sentenciat que "l'independentisme ha de fer el pas de la cultura de la resistència a la de l'optimisme", perquè així serà "l'expressió d'una victòria col·lectiva".

"Independència vol dir majoria i només serà possible quan la majoria hi càpiga i s'hi trobi confortable. Parlo d'un independentisme no conflictiu, sinó resolutiu de problemes, amable, convivencial, democràtic, pacífic, modern, plural, europeu, obert, en moviment i en xarxa, manifestació d'una societat diversa com la catalana, en procés permanent de construcció nacional" ha conclòs.