"[El PP és] Ostatge de les associacions de víctimes [...] erigides en poders fàctics. I, darrere d'elles, és ostatge de l'espectre de Vox, el nou partit d'Ortega Lara, i el seu temut debut a les europees".
L'historiador i professor de la UAB, Joan B. Culla, ha sentenciat a un article que en la gestió del final d'ETA , "el PP no és lliure , sinó ostatge".
"Rajoy i els seus tampoc no són lliures a l'hora d' afrontar el que a Madrid anomenen "el desafiament català" --ha continuat--. S'ha vist aquests dies: un PP amb gairebé 11 milions de vots i 186 diputats, convertit en gosset falder de Rosa Díez, regatejant esmenes amb ella i cedint-li la primacia, el lideratge en la defensa de la sagrada unitat de la pàtria".
"Així, doncs, en dos temes crucials, el Partit Popular és ostatge de dos minories actives i sorolloses: certes víctimes del terrorisme amb Vox al fons, i UPyD. Però la cadena de servituds no acaba aquí" ha sentenciat i ha dit que "sobre aquests mateixos assumptes" el PSOE s'ha "resignat a ser ostatge" del PP i de Rosa Díez.
"Mentre el PSOE no pugui emancipar d'aquesta tutela moral dretà, mentre siguin el PP i els seus cors que defineixin què és patriòtic i què no, el federalisme socialista serà un brindis al sol" ha conclòs.
