L'historiador i professor universitari, Joan B. Culla, ha indicat a un article que la pregunta acordada per la majoria parlamentària catalana és una "fórmula complicada i confusa: potser és el peatge a pagar al consens" ja que el concepte d'Estat propi "és un flat retòric que no vol dir res": "Jo hagués demanat posicionar-nos sobre un Estat sobirà".

"Una votació ciutadana clara --ha continuat-- a favor de la sobirania catalana hagués estat tan contundent i inequívoca com un sí a la independència. Quant a la seva força legitimadora davant la comunitat internacional, seria molt semblant. Ho diré d'una altra manera: al meu modest parer, seria molt preferible un 60% de sís a la sobirania, que un 50% de sís a la independència".

L'autor de l'article Intel·ligència tàctica ha continuat argumentant: "Què suposa voler que Catalunya sigui un Estat, atesa la variadíssima tipologia de situacions polítiques que s'engloben en aquest concepte? Un Estat com Wisconsin, com Tamaulipas, com Renània del Nord-Westfàlia, com Puerto Rico, com la República i Cantó de Ginebra, com Andorra, com Malta ...?"

Finalment, Culla ha alertat que la sortida de l'actual laberint polític català "requereix, entre moltes aptituds, subtilesa i intel·ligència tàctica" unes virtuts que "brillen per la seva absència en l'enunciat del simposi Espanya contra Catalunya".