Joan B. Culla

L'historiador Joan B. Culla ha denunciat a un article que "desgraciadament, i amb el pretext de la lluita contra les retallades", les actituds d'imposició de la voluntat "d'una minoria redemptora sobre la majoria" s'estan escampant "com un càncer per un món universitari que hi hauria de ser especialment al·lèrgic".

L'autor de l'article Totalitaris al campus ha insistit en què paral·lelament a mobilitzacions formals "han tingut lloc, sobretot a la Facultat de Lletres, altres actuacions obertament coercitives, emparades sempre en l'autoritat de "l'Assemblea" o del "conjunt de treballadors i estudiants de la Facultat", quan la immensa majoria dels uns i dels altres no havien estat consultats per res".

Seguint aquest fil, Culla ha dit que el 15 de març, "un grupet de persones es van presentar al deganat de Lletres per exigir-hi que aquest es declarés insubmís davant les retallades, sota amenaça explícita d'alterar l'activitat acadèmica" i com que el deganat no va "cedir al xantatge", dimarts 20 el centre es despertà "ocupat per mig centenar d'individus que, a banda de pernoctar-hi, van bloquejar amb mobles i piquets els accessos a les aules, impedint la docència i enfrontant-se amb els nombrosos estudiants que volien fer classe".

"Dilluns 26 van permetre la represa de les classes ─ha continuat─ i organitzaren un seudoreferèndum que no hauria gosat muntar ni Pinochet: en lloc d'una pregunta a respondre sí o no, hi havia quatre respostes possibles i cap control independent sobre l'escrutini. Amb tot, s'imposà el desig de mantenir les aules obertes… només el dimarts 27, perquè després ja venien dues jornades programades de vaga".

Finalment, Culla ha conclòs que "la consolidació dins dels campus de la deriva antidemocràtica que ha crescut aquests darrers mesos, l'acceptació resignada que petites minories d'activistes radicalitzats imposin la seva llei per la coacció i l'esquadrisme, pot provocar-li a la institució universitària, a la llibertat i el respecte que li són substancials, danys irreparables".