L'exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha sentenciat a un article que sense unes esquerres "rearmades intel·lectualment, amb propostes viables de transformació del model econòmic i social, i amb capacitat de produir experiències exemplars en l'aplicació d'aquelles propostes, Europa no ofereix un horitzó d'esperança al gruix de les classes treballadores".

A l'article La recomposició de les esquerres Tresserras hi ha continuat explicant que l'atur, el fracàs escolar, la falta d'expectatives, la misèria de joves sense projecte, la pobresa, la gana i el fred, la discriminació, la violència quotidiana, la pèrdua de l'autoestima... "no es resoldran per l'efecte automàtic de dades macroeconòmiques que insinuïn creixements estadístics" ni tampoc per "polítiques sectorials benintencionades".

"La crisi és econòmica, sí --ha dit--. Però també és una crisi del funcionament social i del sistema de vida. De divisió del treball, d'estructures empresarials i de l'administració, de prioritats en l'assignació dels recursos públics... No és només una crisi de xifres, magnituds i quantitats; és una crisi de qualitats i de concepcions; de sentit i de model. L'ordre causant de l'actual desordre és inacceptable i ha de ser modificat. I només podrà ser-ho allà on hi hagi l'acumulació d'energia social i la capacitat d'innovació política o l'audàcia suficients".

Finalment l'autor de l'article ha conclòs que "aquest és el repte de les esquerres europees" i també "el de les esquerres catalanes": "Poder encetar per la via democràtica un projecte polític nou constitueix una oportunitat de transformació social immillorable. La mateixa majoria que cal per legitimar el nou estat caldrà també per legitimar un model econòmic i social substancialment nou".

"Per això són tan importants els canvis que s'estan produint ara en el paisatge de les esquerres catalanes. Les defeccions i els arrengleraments; els distanciaments i les aproximacions. Les connexions de vocació majoritària entre les tradicions republicana i socialdemòcrata, i la seva relació amb el radicalisme autogestionari, delimiten un possible espai articulador. Del què i del com" ha dit.