"El restabliment de la Generalitat i el retorn del president exiliat, [...] són un fet lluminós [...]. Molts benpensants l'havien considerat cosa de somiatruites. El va fer possible [...] la força de la unitat. Avui, Catalunya necessita aquesta força. És tota la que té".
El catedràtic de Geografia i Història i ideòleg i fundador de l'ala catalanista del PSC, Jordi Font, ha assegurat a un article que hi ha "dues maneres" d'abordar el moment que viu Catalunya actualment amb l'horitzó d'una consulta per la independència.
La primera manera, segons Font, és "fer-ne un tràmit a extingir, que doni pas ràpidament a l'incert camí de la consulta unilateral i no vinculant per compte del Parlament, via que comportaria la renúncia al dret a decidir, perquè no tindria cap efecte jurídic, i que devaluaria el resultat".
Sobre aquesta via, l'autor de l'article No retrocedir hi ha fegit que una aventura a partir d'aquest resultat "seria entrar en el terreny de la il·legalitat, en el qual tot suport tendiria a flaquejar si no a girar-se en contra, a casa i a fora".
Sobre la segona opció, Font ha dit que implicaria "no retrocedir" i, en conseqüència, allargar "indefinidament" el moment actual. "És a dir, mantenir-nos coherents ─ha continuat─ en la defensa del dret del poble de Catalunya a decidir [...]. I, amb això, carregar-nos de raó i de raons enfront de la trinxera del nacionalisme espanyol, deutor del franquisme".
L'autor de l'article ha dit que la segona via suposaria "fer-ne discurs polític i cultural per terra, mar i aire, integrant-lo en la general exigència de regeneració democràtica" i que d'aquesta manera Catalunya acumularia forces "mentre que les resistències conservadores i regressives es confirmarien com el que són i haurien de batre's en retirada o oferir, com a mínim, alguna nova perspectiva constituent de caràcter plurinacional".
Finalment Font ha conclòs que el moment "és massa greu" al nostre país i que "l'embat contra Catalunya clama al cel i demana una resposta catalana a la mateixa altura": "Una resposta que només pot ser des de la unitat nacional, lluny del petit càlcul de la brega entre partits, de la disputa d'hegemonies com a únic nord. El restabliment de la Generalitat i el retorn del president exiliat, [...] són un fet lluminós [...]. Molts benpensants l'havien considerat cosa de somiatruites. El va fer possible [...] la força de la unitat. Avui, Catalunya necessita aquesta força. És tota la que té".
