Josep Gifreu, professor de la UPF, ha sentenciat que l'exclusió de la representació de les forces minoritàries catalanistes i d'esquerres en el CAC "–que té el seu correlat en el consell d'administració de la CCMA reformada— no té precedents".

"Representa un cop baix al que havia estat la tradició de presència de les formacions del catalanisme en les institucions de país" ha lamentat a l'article El que queda del CAC, i ha continuat denunciant que la "partidització" del CAC ha anat "en augment des que va assumir plenes competències com a autoritat independent de l'audiovisual català a partir de la llei del 2000".
Les campanyes anti-CAC de la premsa conservadora espanyola il·lustren per què Espanya continua sent un dels únics estats d'Europa sense autoritat independent"
"Governs, partits, grups mediàtics i professionals amb poder es resistien a acceptar directrius, dictàmens, concessions de llicències, sancions o informes, d'un organisme independent en matèries que fins llavors havien considerat privatives o subjectes a negociacions més o menys secretes entre interlocutors" ha continuat denunciant.

L'expert en comunicació ha dit que, per la seva banda, "els polítics i operadors espanyols, per als quals Catalunya és bàsicament també en l'audiovisual una unitat de mercat" no podien veure "sense angúnia" la constitució d'un "territori CAC amb competències gairebé sobiranes": "Les campanyes anti-CAC orquestrades periòdicament per la premsa conservadora espanyola il·lustren per què Espanya continua sent un dels únics estats d'Europa sense autoritat independent (malgrat la llei espanyola del 2010!)".

"El nou CAC [...] queda lluny del desideràtum de la llei del 2000 que exigia experiència professional i garanties plenes d'independència. [...] En aquesta era d'emergència de nous actors i de nous media en el sector de la hipercomunicació, es fa més necessària que mai la presència d'una autoritat no viciada, independent i transparent" ha conclòs.