L'historiador Joan B. Culla ha criticat, a un article al diar El País, la investidura dels nous responsables en l'àrea d'Exteriors de l'executiu del president Mas, qui ha reemplaçat "l'amateurisme o l'autodidactisme per la professionalitat".
Amb aquests nomenaments, l'autor de l'article ha sentenciat: "Les relacions internacionals d'un país sense Estat propi com Catalunya no exigeixen només ofici, sinó també intencionalitat. Un ambaixador danès no la necessita, aquesta intencionalitat, perquè tothom sap que és Dinamarca, un representant català, en canvi, ha de projectar la imatge de Catalunya en ambients dominats pel desconeixement o el prejudici".
En aquest sentit, l'autor de Diplomàcia catalana? ha reconegut que el president Mas "probablement tenia raó" quan assegurava que el nou delegat davant la UE, Juan Prat, "no és del PP", perquè la lleieltat que aquest va assegurar a Aznar el passat any 2003 "pot ser transferible a Artur Mas avui dia". "El problema -ha continuat Joan B. Culla- no és de lleialtats, sinó de conviccions i de mentalitats, de cultura corporativa [...]. El diplomàtic espanyol de carrera [...] ha estat format des del seu ingrés a l'Escola Diplomàtica per defensar en el món els interessos d'una Espanya concebuda en termes fermament unitaris, una Espanya el gran vehicle de la qual és la llengua castellana, dins d'una cosmovisió en la qual els únics actors que compten són els estats i les organitzacions internacionals, no entitats subestatals".
L'autor de l'article ha volgut comparar el nomenament de Prat amb els "gairebé cinc anys (2006-2011) que l'avui flamant secretari d'Exteriors, Senén Florensa, ha exercit com a director de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed)": "Aquest organisme va ser creat el 1989 per Jordi Pujol per dotar la Generalitat d'una projecció mediterrània pròpia i, durant el passat quadrienni, depenia [...] del vicepresident Carod-Rovira, [...]. Bé, doncs tot i això el senyor Florensa va reduir l'IEmed a un dòcil instrument dels interessos [...] del Ministeri d'Afers Exteriors espanyol, i sovint [...] com una mera sucursal de Casa Àrab de Madrid, amb un enfocament absolutament esbiaixat i unilateral dels conflictes a la riba sud de la Mediterrània". "Amb aquests elements vol teixir Artur Mas una política exterior nacional?" ha conclòs Joan B. Culla.
