Barcelona ·
El notari Juan José López Burniol ha assegurat a un extens article publicat a La Vanguardia que Catalunya compta únicament amb dues vies possibles: "Catalunya, que ha guanyat al segle XX la "batalla del ser" -la de la seva autoafirmació nacional-, té ara plantejada la "batalla de l'estar", que -segons la percebo- només té dues opcions: o federalisme o autodeterminació. Totes les altres coses són ganes d'enganyar-se, per part d'uns i de d'altres".
López Burniol ha dit que tot i que "l'aspiració confederal és ara la dominant, no només entre els independentistes [...] sinó també per als nacionalistes conservadors" el problema que té actualment Catalunya és "més greu", ja que no hi ha federalistes a Catalunya: "El que hi ha són partidaris d'una relació bilateral o confederal". Per tant, segons l'autor de l'article, "l'esquerra regeneracionista espanyola pot arribar a acceptar una fórmula federal o resignar-se a la inevitable secessió catalana", però no ens ha d'estranyar que "el que mai no acceptarà és l'autodestrucció de l'Estat per la via d'admetre una confederació impossible".
Amb aquest panorama, el notari ha admès que a l'Europa del segle XXI l'autodeterminació "és possible" si es planteja el tema "amb claredat", s'afronta "amb unitat" i s'executa "amb decisió": "El pitjor que es pot dir d'algú és que vol i dol". Pel que fa a l'actual relació Catalunya-Espanya i al procés estatutari, l'autor de l'article ha indicat que "no hi ha cap dubte" que el procés estatutari "acabarà malament. Molt malament. Tant que, després d'aquests anys, s'haurà agreujat la ruptura sentimental entre Catalunya i Espanya i s'haurà fet més difícil pensar en projectes compartits".
López Burniol ha explicat el perquè: "L'arrel última del problema denominat català, i que ja és hora de dir-lo pel seu autèntic nom: problema espanyol [...] és el cas pendent d'articular una estructura territorial d'Estat en la qual puguin sentir-se còmodes totes les comunitats que, fa segles, formen part d'Espanya. s una prova de la gravetat d'aquesta qüestió el fet que cada vegada que Espanya recupera la llibertat -Segona República, transició- la qüestió més greu que queda per resoldre, sempre, és aquesta".
El notari ha explicat que des del seu punt de vista "no tinc conceptualment res en contra de l'aspiració confederal catalana" ja que "parteixo de l'existència de la nació catalana" però dit això, Burniol ha afirmat que la relació bilateral "mai no serà admesa per Espanya" per una simple raó: "Perquè donat l'extraordinari efecte mimètic que Catalunya exerceix sobre la resta d'Espanya, si obtingués una relació bilateral, immediatament la demanarien Aragó, les Balears, València i -last but not least- Andalusia. Amb la conseqüència immediata que l'Estat espanyol rebentaria, donat que no hi ha Estat que aguanti mitja dotzena de relacions bilaterals".
Finalment l'autor de l'article ha corroborat que tan sols existeixen dues alternatives: "O un Estat federal o la secessió, previ, l'exercici del dret d'autodeterminació". "I a aquells que sempre m'objecten -ha conclòs- la impossibilitat d'accedir a l'autodeterminació, els responc que res no és impossible per a un país que actua unit. Al final, tots som fills dels nostres propis actes: les persones i els pobles".
