Barcelona · L'historiador i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, Joan B. Culla, ha explicat a un article a El País les reaccions de sospita i d'insòlita uniformitat que han transcendit arreu dels mitjans de comunicació l'estat espanyol arran de la publicació de l'editorial conjunt. Culla ha iniciat l'article descrivint les dues teories de més pes que han interpretat els esmentats mitjans: "Dues són les teories posades ràpidament en circulació: aquella segons la qual els mitjans de comunicació catalans estan segrestats pel poder polític a través de subvencions (Alejo Vidal-Quadras) i la que descriu l'editorial com una de les recreacions del franquisme més perfectes que he vist (Albert Boadella) o com una reacció pròpia dels nazis catalans (Federico Jiménez Losantos)".

Joan B. Culla ha inferit a partir d'aquestes explicacions: "s a dir: els 12 diaris i els altres mitjans que, posteriorment, es van sumar a la iniciativa, o estan a les mans d'estómacs agraïts i servils o a les mans de feixistes perfectes". L'historiador ha fet una radiografia dels subjectes que han atacat l'editorial conjunt: "Entre els que han atacat el famós editorial [...] hi podem trobar monàrquics ansonians entre republicans a la violeta, a avortistes barrejats amb antiavortistes, a bufons iconoclàstics". "Aplicant el zoom a un racó molt concret de l'espectre polític -ha continuat l'autor de l'article-, veiem que conflueixen en el rebuig del text La dignitat de Catalunya els qui van impulsar Ciutadans-Partido de la Ciudadanía però fa temps que han renegat de la seva criatura, al costat de qui va ser el Pigmalió d'Albert Rivera i que continua avalant-lo".

Joan B. Culla ha volgut infundar la sospita, també, en la unanimitat d'opinió de tots els detractors de l'editorial conjunt: "No és pas sospitosa la coincidència entre els integristes ultracatòlics nostàlgics de Franco i el candidat nu dels cartells de 2006?". L'autor de l'article ha focalitzat la seva atenció en els quatre o cinc diaris madrilenys que, al llarg de la darrera setmana, han rivalitzat en soroll i fúria per desqualificar l'editorial dels diaris catalans, i ha dit que "no fa gaire temps les rivalitats entre alguns d'aquests mitjans havien tingut fins i tot projecció en els tribunals". Joan B. Culla ha informat que es dóna fins i tot "la paradoxa que dues de les esmentades capçaleres publiquen a les seves editorials que ni Catalunya no té dignitat ni Espanya té honor. La tenen i el tenen els catalans i els altres espanyols d'un en un, ja que això de la dignitat col·lectiva és un concepte medieval, quan un altre diari, al llarg de la seva història centenària, ha invocat milers de vegades l'honor i la dignitat d'Espanya".

Joan B. Culla ha comentat l'estupefacció que suposa que "cap d'aquestes contradiccions" no hagi impedit els diaris espanyols de "tancar files en el menyspreu i la condemna (amb expressions com falsedats, disbarats, mentides, martingala, estupidesa, furor identitari, arguments rancis) de l'editorial comú del dia 26". Finalment, l'historiador ha conclòs que resulta "inadmissible" que "la unanimitat d'uns sigui un espontani reflex patriòtic i un sa impuls transversal de defensa de l'estat espanyol" mentre que la unanimitat dels altres sigui explicada "per la genuflexió dels mitjans de comunicació catalans en complot amb el poder".