Davant l’onada de catalanofòbia que hem viscut els darrers mesos, i especialment aquesta darrera setmana, en què s’ha estès a tots els àmbits possibles, és necessària la unitat de tots els partits de tradició catalanista i democràtica de Catalunya. Aquesta és la postura que defensa Francesc Ferrer i Gironès, però s’adona que CiU l’ha trencada i ho denuncia en un article publicat a El Punt, Unitat catalana i traïdors. Per una banda, l’ha sobtat el fet que Artur Mas s’hagi ofert al PSOE per rebaixar tensions, perquè “és una gran falòrnia afirmar que CiU coadjuvaria a eliminar la crispació catalanofòbica. Això és fals. La catalanofòbia no és pas fruit de la situació política actual, sinó d’una malaltia que tenen des de la Corona de Castella des de fa tres segles”. La prova és que quan governava Pujol tant el PSOE com el PP, amb qui va pactar, no van deixar de ser ni una mica menys catalanòfobs. Per altra banda, encara més greu, l’oferta respon a la voluntat d’ocupar l’espai de centralitat i per això, és clar, s’han d’eliminar els extrems, ERC i PP: “On s’ha vista això? Per la meva manera de veure, un bon català no pot atribuir mai radicalisme, ni extremisme a persones que tenen una visió política de més alçada, per causa que demanen més llibertat per la seva pàtria. Hem de pensar que Mas en el seu cas diria que Pau Claris és un extremista? Podria dir Mas que Rafael Casanova era extremista? El senyor Mas també ens diria que el president Macià era extremista? Tots demanaven la llibertat de la nostra pàtria. El senyor Mas no vol que es demani llibertat? És possible que es compari, es relacioni uns connacionals que lluiten per la llibertat de la pàtria amb uns altres que fa tres segles que ens tenen ofegats i que basen la crispació i la bronca en mentides, falòrnies i manipulacions?”. Perquè cap català no es pugui confondre, cal tenir ben clar que “el veritable enemic de la nostra llibertat i de la nostra supervivència nacional són aquells que visceralment van contra el nostre Estatut i contra tot allò que pugui representar una esberla de llibertat". Per això l’oferta de Mas és injusta, inoportuna i partidista, just ara que “la irresponsabilitat egoista no ens pot fer traïdors”.
