Vicent Sanchis, en un article al diari Avui reflexiona sobre la figura de Josep-Lluís Carod-Rovira. Opina que "com a líder de partit, Carod presenta una mostra d’inconvenients importants", com per exemple que "és incapaç de sotmetre’s a la disciplina més bàsica, odia les reunions i li encanta treure cresta més que ningú. Fins i tot quan no convé."
A més, afegeix que els qui el coneixen "es queixen amargament que és brutalment desconfiat. Tan desconfiat, que té poc equip i comptats amics. En la política."
Però Josep-Lluís Carod-Rovira també té virtuts, "té un punt exagerat de sentimentalisme que a Catalunya exhibeixen molts pocs polítics. Li brillen els ulls quan li han de brillar i conserva, encara, una enorme capacitat de sorprendre’s de manera natural. S’estima el país com si no n’hi hagués cap altre al món. Pot, si vol, ell mateix, estructurar un discurs ordenat i, a més, sap deixar-se anar en el just moment que cal. Seducció, se’n diu de gairebé tot això."
Vicent Sanchis afirma que "poca gent, dins i fora, d’Esquerra Republicana donaven un cèntim per Carod. Amb alegria o amb fatalisme, segons els casos, la gran majoria l’havien condemnat o l’havien acceptat al cementiri dels elefants polítics."
El director del diari Avui afirma que "Josep-Lluís Carod-Rovira va tenir un pas pel govern de Pasqual Maragall fugaç i accidentat", però "quan semblava que tot havia acabat, va arribar la jugada del mestre i Carod va encapçalar la llista a un Congrés que no pensava trepitjar mai. Va transformar les eleccions en un plebiscit i no el va guanyar, perquè no fa miracles, però va aconseguir per a Esquerra els millors resultats de llarg. Aquesta autoritat moral i una profunda obstinació, que també el defineix, li van permetre recuperar la candidatura com a president de la Generalitat. Els resultats el van tornar a acompanyar, perquè Esquerra va poder tornar a decidir qui governava el país."
Ara, Carod "ha llançat una proposta sorpresa que lliga el seu nom a una data: 2014. “Carod 2014”, es comença a llegir en molts llocs". Així, "la proposta d’un referèndum ha fet rebrotar la fe dels descreguts i Carod ha deixat sorprès i malparat el seu rival".
Vicent Sanchis conclou afirmant que "el problema, però, una vegada més, és que Carod s’ha limitat a la jugada de mestre, però no ha desplegat els oficials necessaris per consumar-la".
