“La llarguíssima tramitació d’un nou Estatut d’Autonomia ha deixat la part més sensibilitzada nacionalment del país amb una tènue sensació de fracàs. De fatiga crònica”, així ho afirma el director del diari ‘Avui’, Vicent Sanchis, en un “La llarguíssima tramitació d’un nou Estatut d’Autonomia ha deixat la part més sensibilitzada nacionalment del país amb una tènue sensació de fracàs. De fatiga crònica”, així ho afirma el director del diari ‘Avui’, Vicent Sanchis, en un article en el qual també assegura que “l’autonomisme i el nacionalisme catalans n’han quedat ben tocats”, però que “més malparat encara ha quedat l’independentisme”. Segons Sanchis, “la llarga brega amb els poders de l’Estat ha demostrat descarnadament les febleses del país”. L’expresident Jordi Pujol ho va illustrar amb precisió fa uns dies en una entrevista a l’’Avui’: “Els catalans no ens hem agradat”. Segons Sanchis, els sectors més conscienciats nacionalment van constatar, desengany rere desengany, que no és possible guanyar, “que esgarrapar un mínim d’autogovern més comporta uns costos desmesurats”. El primer avís seriós va arribar quan a tot arreu de l’Estat es va decretar un contundent boicot als productes catalans: “durant totes aquelles dures jornades cap dirigent de CiU ni del PSC -encara pitjor, cap autoritat del govern de Catalunya- es va adreçar amb la força necessària a l’opinió pública espanyola i a les institucions de l’Estat per demanar-los responsabilitat i exigir dignitat”. Segons Sanchis, l’independentisme -representat majoritàriament per ERC- estava desconcertat: “el seu únic as -José Luis Rodríguez Zapatero- els va girar l’esquena quan li va convenir. Sense maquinista del ferrocarril federal, l’única sortida que els quedava consistia de nou a reclamar l’estació terminal independentista, una opció que els republicans van subordinar a la política pragmàtica sobre la qual han basat els seus darrers èxits electorals”. Sanchis creu que el camp de batalla de l’Estatut ha quedat minat d’esperances mortes i que ja ningú sap ben bé ara com recuperar “la illusió nacional que havia acompanyat Catalunya des del crepuscle del franquisme”. Constatar tot això en l’aniversari d’una de les derrotes més dràstiques que ha patit Catalunya convida, segons Sanchis, “a l’amargura”. En aquest sentit, no es mostra gaire optimista davant l’actual situació política: “gestionar l’actual Estatut amb una Espanya que encara no ha amagat les ungles o resignar-se a continuar clamant en el desert per la independència són dues sortides que no conviden a l’optimisme nacional”. Potser això explica “l’escassa capacitat de reacció de la fibra més sensible del nacionalisme català en els darrers mesos”. En definitiva, Sanchis creu que aquest Onze de Setembre sembla ser el de la “fatiga nacional”: “de la constatació que l’Estat és molt Estat i que Catalunya quan juga fort s’hi enganxa tots els dits. Una sensació de fracàs plana sobre una sensibilitat que ha aguantat desfetes molt més importants”. I pel que fa al futur polític, no es mostra gaire optimista: “Aquest país ha guanyat un Estatut més digne i ambiciós que el que tenia i, tanmateix, ha perdut. S’ha deixat molts llençols en una bugada amarga. I qui té esma per mirar al futur encara es descoratja més perquè aquest present confús exigeix tota la força i la illusió que ara semblen perdudes”.
