Barcelona · El periodista i escriptor Josep Ramoneda ha qualificat de "paradoxa" la decisió de Puigcercós de prescindir de Carod-Rovira per a les lleistes d'ERC a un article publicat a El País. "El màxim dirigent del partit -ha dit Ramoneda-, Joan Puigcercós, ha decidit prescindir del capital polític que representa Josep-Lluís Carod-Rovira

precisament quan la sortida de Carretero i dels seus del partit republicà semblava conduir Esquerra a assumir definitivament la línia política amb què Carod va refundar-lo".

L'autor ha dit que ja semblava "absurd" prescindir "de qui va donar a Esquerra el relat ideològic que li va permetre tornar a ser un partit de govern", però que encara és més absurd "que això passi en el moment en què l'ideari de Carod [...] és la millor manera de marcar clarament les diferències amb els escindits".

Pel que fa al nou partit de Carretero, escissió d'ERC, l'autor ha afirmat que Reagrupament és una opció "clarament conservadora (les picades d'ullet a Laporta són significatives)" i presenta una oferta política "monotemàtica: com si només de la independència visquéssim els catalans". Ramoneda ha advertit als de Reagrupament que "les presses per arribar a una meta no són sempre la millor manera d'assolir-la: és més, sovint, són una forma de retardar la conquesta" i ha advertit a Carretero que "la política és relació de forces" i que "només una acumulació de forces suficient garanteix l'èxit".

Tot així, l'escriptor ha admès que era "inevitable" que ERC perdés el monopoli de l'independentisme perquè aquest "ha deixat de ser una opció marginal per passar a adquirir una dimensió transversal". "Esquerra, per tant -ha conclòs l'autor de l'article-, no ha de viure el final d'aquest monopoli com una pèrdua sinó com un èxit. I en aquest sentit ha de sentir-se més lliure de ser ella mateixa, en tant que la sort de l'independentisme ja no depèn d'ella sola".

Ramoneda ha volgut lloar, a l'escrit, la funció de Carod-Rovira al capdavant d'ERC i ha afirmat que el polític "amb la seva idea laica de l'independentisme, sóc independentista, no nacionalista, va fer que la independència fos atractiva per a moltes persones", una manera de fer en la política que, segons l'autor, "demostra voluntat d'assumir i interpretar la complexitat de les heterogènies societats contemporànies".

"Carod-Rovira -ha conclòs Ramoneda- va escollir el camí dels que pensen que la independència o és de la immensa majoria dels catalans o és inviable democràticament i manca de sentit. I, per tant, es farà també amb els socialistes [...] o no es farà. En el marc d'Europa em sembla un camí més susceptible de ser comprès que els tambors de guerra patriòtica amb què Reagrupament sembla voler omplir de soroll l'espai polític".