Barcelona · A larticle PSC (indep), Alfred Bosch afirma que el PSC hauria de ser un partit independentista perquè, al seu parer, "pocs [...] hi guanyarien tant" com ells. Per l'autor, el partit de Montilla "en una Catalunya independent, es trauria de sobre la paparra del PSOE (i viceversa)", i "només això ja hauria de fer reflexionar un munt de sociates unionistes, perquè les hores de son i de felicitat que hi guanyarien són incalculables".
Bosch repassa les dues cares d'un PSC que, d'una banda, "posa bastons a les rodes a les consultes populars" i "abraça els germans d'Espanya", mentre que de l'altra en diu "pestes a causa del finançament, l'Estatut o el que sigui". "En fi -conclou- un partit que no renuncia a fer un brindis per aquella Espanya federal que ni els enquestadors que pregunten per ella tenen el gust de conèixer".

s per això que Bosch recomana irònicament als "Castells i Iceta i Zaragoza i tants altres", que contemplin la possibilitat "amb tota innocència; nits seguides sense malsons mesetaris, dies sense haver de suportar els estirabots dels barons hispànics, i l'extra bonus de poder dir, algun dia d'èxtasi, allò que realment pensen".

L'autor assegura que amb una Catalunya independent el PSC guanyaria totes les eleccions, "s'acabarien cruspint els republicans [...] i potser també els ecosocialistes" . "A sobre -continua- com que el PSC combina la cosmètica roja amb la pràctica conservadora, en el sentit més immobilista del terme, seria la màquina ideal per bastir un Estat: sense fissures, sense aventures, amb vocació de permanència i de fabricar establishment".