Barcelona · Lluís Foix, exdirector de La Vanguardia, parla del complicat i robust sistema dels partits en el seu article a l'Avui, on diu: "Els partits polítics tenen molt de poder i l'administren des d'un nucli reduït i compacte de persones", sistema que: "redueix substancialment la capacitat dels militants de dir-hi la seva, sobretot quan els temes afecten el conjunt de la societat". En aquest sentit, "La decisió del PSC de donar suport als pressupostos generals de l'Estat no s'ha plantejat com una acció rutinària", "el finançament plantejat per l'Estatut vigent no acaba de concretar-se, i ni tan sols se sap la proposta del govern central", destaca.

"El catalanisme del PSC ha baixat uns quants esglaons, perquè finalment els interessos d'Espanya han passat per damunt dels de Catalunya. Una ocasió perduda que el temps dirà si serà castigada a les urnes", subratlla Foix.

D'altra banda, el periodista cita Ostrogorski, qui "ja plantejava les dificultats dels partits de convertir-se en corretges de transmissió de l'opinió de militants i electors". "Sosté Ostrogorski", diu Foix, que "la minoria governant estigui sempre sota una vigilància susceptible de convertir-se en amenaça. La funció de les masses en democràcia, afegeix, no és governar, sinó intimidar els governants. I la pregunta pertinent és saber si són capaces d'intimidar i fins a quin punt".

A més, continua Foix, "la maquinària dels partits és massa forta, per no dir omnipotent. Sí, a les properes eleccions els ciutadans podran elegir lliurement, però mentrestant s'hauran pres mesures en molts casos irreversibles".

"Els partits tenen instruments suficients per desenvolupar l'anomenada democràcia d'opinió, que fa que un govern pugui manipular els ciutadans amb l'argument de la unanimitat, sense tenir present que la política democràtica es determina sobretot per la raó que s'imposa per la discussió", adverteix l'articulista encara inspirant-se en paraules del rus.

Finalment, i directament citant a Ostrogorski, Foix ens conclou: "la llibertat exterior, no és completa sense la independència d'esperit del ciutadà i sense l'energia espontània i vigilant de la seva voluntat. Sense aquesta vigilància, la demagògia i la corrupció han entrat a casa a ple dia".