Barcelona · El professor de Ciència Política de la UB, Jordi Sànchez, creu que és bo que hi hagi un debat públic sobre la immigració, però adverteix que limitar la inscripció al padró no acabarà amb els sense papers ni millorarà la convivència i la cohesió. Sànchez afirma, a un article a El Periódico, que les propostes de l'Ajuntament de Vic són "inapropiades per als problemes que afirma que vol resoldre". Assegura que la limitació de la inscripció al padró pot ser perfectament ajustada a la llei, com l'informe Roca assegura, però "ni millorarà la convivència ni incrementarà la cohesió social ni permetrà als ajuntaments afinar més bé pel que fa a la política pública de la gestió de la immigració". Una altra qüestió molt diferent és "si considerem que darrere de la proposta de Vic hi ha la voluntat d'expressar un malestar per les circumstàncies que avui condicionen les polítiques de gestió de la immigració".

En aquest sentit, afirma que hi ha tres factors rellevants per al debat públic. El primer té a veure amb "l'enorme desproporció entre les competències reconegudes i els recursos disponibles dels governs locals, per un costat, i la naturalesa i importància de les respostes polítiques que s'han de donar des de l'àmbit municipal per garantir la cohesió social i la convivència, per l'altre". No només és una qüestió de falta de recursos pressupostaris, també ho és de falta de competències per vertebrar les respostes adequades. Sànchez creu que "ni els governs locals ni els autonòmics -dit sigui de passada- tenen marge per fer polítiques d'immigració".

El segon té a veure amb "la lleugeresa i ineficàcia amb què el Govern central ha gestionat les polítiques migratòries". Per un costat, "la incapacitat -previsible- de controlar els fluxos a les fronteres i, per l'altre, la voluntat política de dificultar la concessió de permisos de residència i feina als que volien venir i als que ja eren al país". S'ha confós, segons Sànchez, "l'oportunitat de tenir una població immigrant regularitzada plenament amb la por de provocar el que s'ha denominat efecte crida".

El tercer factor "l'hem de relacionar amb la creixent competència entre els sectors populars per accedir a recursos socials escassos. En aquest escenari s'incrementa la percepció de l'opinió ciutadana que es dóna un tracte favorable als immigrants en detriment dels autòctons". Segons Sànchez, "la percepció social mana, i el temor que això passi factura electoral als partits democràtics està molt present, i més en localitats on ja hi ha agitadors de discursos populistes com la Plataforma per Catalunya". Sànchez conclou l'article assegurant que "negar el registre al padró no acabarà amb els sense papers, com a màxim els farà estadísticament invisibles. No n'hi ha prou que la mesura no sigui contrària a la llei, ni molt menys que sigui electoralment rendible. Ha de ser útil per millorar les condicions de vida al municipi. I això queda lluny de la mesura proposada".