La proposta del Vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, de crear una competició internacional de països esportius ha estat ridiculitzada per bona part de l'espanyolisme local i madrileny, tant el més ranci com el més progre. "Bon senyal", apunta el periodista Josep M. Pasqual a El Punt. La ira amb què l'Espanya profunda ha reaccionat es deu al fet que "sap que és obrir una escletxa en el monopoli simbòlic que, en l'àmbit internacional, té reservat l'Estat" i apunta que la proposta de Carod podria tenir cirereta: "Procurar, per exemple, que els vencedors es guanyin el dret a participar en la pròxima edició dels altres (és a dir, com en la segona divisió, en què el guanyador d'una temporada puja a primera en la següent)".

Conscient que és una proposta que queda lluny de les aspiracions esportives de Catalunya, Pasqual recalca: "Mai havíem anat tan enllà des de la mort de Franco", però que la proposta és la que és perquè "amb l'Estatut a la mà podem fer el que podem fer i prou, i no hi valen més les ambigüitats". Pasqual, posant sobre la taula l'etern debat entre possibilisme i el caixa o faixa, considera que, amb aquesta proposta, "els partits de costellada tenen els dies comptats", ja que "és una de les iniciatives més interessants que podíem fer els catalans, en aquests moments, en matèria de projecció internacional".