Barcelona ·
Ferran Requejo, doctor en Filosofia, llicenciat en Història i en Filosofia i Enginyer Superior en Fisica Nuclear, s'ha qüestionat el paper d'Internet a l'esfera pública actual i la influència que pot tenir aquest a la Unió Europea, a l'article "UE: del cafè al cibercafè" publicat a La Vanguardia. Com a la segona meitat del segle XVIII, on "els cafès i els diaris van ser protagonistes destacats en el naixement de l'esfera pública
de les societats contemporànies", Requejo ha afirmat que la informació i opinió publicada a la premsa "simbolitzen el naixement d'una nova manera de concebre les relacions entre uns individus que anaven deixant de ser súbdits per a convertir-se en ciutadans".
L'autor atorga capital importància, en aquest sentit, a la llibertat de premsa i d'informació: "La democràcia liberal no s'entén sense llibertat de premsa i d'informació. Quan aquestes fallen, la democràcia liberal es desploma". Aquest paper atorgat a la premsa, però, ara té un nou component, segons Requejo: Internet. "Es tracta d'un canvi tecnològic les conseqüències pràctiques del qual només entrelluquem. El futur internacional -ha continuat el doctor- s'entreveu com el d'un món multipolar en el qual diferents actors polítics [...] haurien de buscar el seu lloc al sol globalitzat".
Requejo ha assumit que no existeix un futur únic sinó diversos possibles però també ha afirmat que les esferes públiques de la ciutadania actual "ja no són només les interiors al seu propi Estat": "Més aviat abasten des de l'àmbit dels actors locals fins al dels actors globals. Del món dels diaris i el cafè hem passat al d'Internet i els cibercafés". En aquest sentit, l'autor diu que el món "s'integra en una xarxa global molt més àmplia i complexa" en un context de "falta d'institucions internacionals amb poder efectiu".
Requejo, però, també analitza les conseqüències d'aquest canvi. "La globalització tecnològica -diu Ferran Requejo- farà nous guanyadors i perdedors. De fet, els està produint ja. La contraposició entre un nord desenvolupat i un sud subdesenvolupat va deixant pas a una sèrie de nous guanyadors entre els països en desenvolupament (Índia, Brasil, Xina-). Però també està fixant índexs de desenvolupament fins i tot negatius en un grup d'uns 50 països, la majoria africans, que comprenen mil milions d'habitants".
I d'entre les deduccions que n'extreu l'autor sorgeixen, també, questions per respondre: "Què representa la UE en aquest nou context? Què significa avui dia esser europeísta?". Ferran Requejo defineix l'actual paper de la Unió Europea en aquest marc com un actor "de relleu però del qual ja resulta insuficient repetir que la UE ha estat un èxit" per la pau i la integració econòmica. Altres qüestions que s'ha plantejat l'autor de l'article és el paper de nacions sense estat com Catalunya: "Per a realitats com Catalunya, es deia, tot consistia a seguir les passes de la UE. Avui aquesta concepció ha quedat obsoleta. Si el món de l'acció exterior de França, Alemanya o el Regne Unit està globalitzat, també ho estarà el d'entitats com Baviera, Escòcia o Catalunya. Les relacions internacionals tendeixen a la reticularitat i a la mundialització. De l'actuació de les elits polítiques, empresarials, culturals, d'investigació, dependrà que una entitat política tingui o no èxit en el nou context global".
