Barcelona · El Catedràtic de Ciències Polítiques de la UPF, Ferran Requejo, ha afirmat a l'article "Independentisme" publicat a La Vanguardia, que el creixent independentisme català "és un fenomen que no sembla que sigui aïllat" i que la seva "acceleració actual sembla tenir un motiu bàsic: la decepció que ha suposat el contingut final de l'Estatut,

tant en termes de reconeixement de la realitat nacional catalana com en termes d'autogovern polític i econòmic".

I ha afegit encara més: la distinció entre dos tipus d'independentismes al si de Catalunya. "De fet, podem distingir -ha dit l'autor de l'article- dos tipus d'independentisme, que podem anomenar independentisme substantiu i independentisme estratègic. [...] El primer és el que planteja la independència de Catalunya al si de la UE com un objectiu legítim, desitjable i possible. L'independentisme estratègic, en canvi, defensa que, donats els límits estructurals del model autonòmic per establir un reconeixement i una acomodació política efectiva del pluralisme nacional, l'única via per arribar a models més amables amb les realitats nacionals catalana i basca és reforçar l'independentisme".

A partir d'aquests dos models emergents d'independentisme català, l'autor de l'article ha dit que "les posicions independentistes volen trencar amb la indeteminació" que caracteritza la situació política catalana, i ha definit quins haurien de ser els passos a seguir: "El primer pas que s'ha de donar per l'independentisme és la mobilització ciutadana (referèndums, actes públics, etcètera). Per al segon pas, si com és previsible el poder central no canvia les seves posicions, apuntaria a diverses línies: la internacionalització del conflicte; pràctiques de desobediència civil; polítiques des de la Generalitat que desbordin les interpretacions legislatives i de govern centralistes (és a dir, tirar pel dret); en confluència amb les institucions pròpies pot arribar-se fins i tot a pensar en algun tipus de fórmules d'insubmissió fiscal, etcètera".

"Es tracta -segons Requejo- d'establir un posicionament pacífic, però contundent. I arribat el moment, les institucions del país hauran de prendre posicions clares, i ja no les merament retòriques del passat. Si la legalitat continua mostrant-se hostil, les institucions catalanes hauran d'anar apartant-se de la legalitat actual". Per assolir l'objectiu final, el Catedràtic de Ciències Polítiques ha desestimat el federalisme com a possible solució: "Defenso les pràctiques federals en molts contextos del món. Tanmateix, l'experiència m'ha convençut que és una idea massa sofisticada per a la cultura política espanyola, molt simple i amb dos partits majoritaris diferents, però ambdós retrògrads en matèria de pluralisme. A Espanya, a més, pràcticament no hi ha federalistes, gairebé tots són a Catalunya".

D'aquesta manera, Ferran Requejo ha conclòs que l'independentisme,"malgrat les seves incògnites, marca un camí per explorar al segle XXI".