El vicesecretari general de coordinació interna d’ERC, Xavier Vendrell, ha respost, a través de dos articles publicats aquest cap de setmana a l’Avui, als articles que va publicar fa uns dies l’exconseller de Governació Joan Carretero sobre l’estratègia d’ERC. Vendrell afirma, en el primer article titulat ‘Una majoria per la independència (I)’, que l’aspiració d’ERC és “poder aprovar, algun dia, la Constitució de la República Catalana”, però assegura que, avui per avui, “encara no comptem amb la majoria democràtica necessària per fer-ho”. Per això, aposta per engegar una nova etapa: “una etapa d’acumulació de forces per aconseguir una majoria social favorable a la independència. Això és, si ens agafem a la jurisprudència europea que va marcar el procés d’autodeterminació de Montenegro, un 55% dels vots emesos.
I si pensem, en una primera etapa, en el Principat, amb una participació d’un 80% de l’electorat, vol dir aconseguir entre 2,5 i 3 milions de vots. Alguns independentistes creuen que aquesta xifra es pot aconseguir sumant els vots dels actuals electors de CiU i Esquerra, però aquests només en sumen 1,4 milions”. Per això, afirma que “estem molt lluny, doncs, bo i suposant que tots ells votarien favorablement en aquest referèndum, que és molt suposar, d’aquests 3 milions de vots necessaris per guanyar al Principat”. Davant d’això, creu que cal sumar esforços: “hem de ser capaços d’incorporar en aquest projecte, també, persones que avui se senten representades per altres formacions polítiques com ICV i el PSC, o que simplement no voten i, sobretot, aquelles persones que encara avui consideren que la solució dels seus problemes passa per mantenir la nostra vinculació política amb l’Estat espanyol”.
Vendrell explica, en el segon article, l’estratègia gradual d’ERC per a la consecució de la independència dels Països Catalans: “cal anar, ara, planificant les noves etapes que ens permetin avançar en la construcció nacional o que posin en evidència, una vegada més, l’actitud poc democràtica i poc respectuosa amb els drets col·lectius que ha mantingut històricament l’Estat espanyol”. La propera etapa que es planteja Esquerra “ha de suposar un nou test sobre la salut democràtica de l’Estat que ja intuïm, però que volem evidenciar davant d’aquells que encara hi confien”. I, en una fase següent, presents en el debat europeu i constatada, una vegada més, la manca de voluntat federalitzant de l’Estat, “caldrà retornar el debat a Catalunya”. Llavors, “caldrà que el Parlament de Catalunya redacti una llei de referèndums al marge de l’Estat”. Aleshores, “els partits catalans hauran de posicionar-se i mostrar de quina banda estan, si de la de la democràcia i el dret a decidir de la nostra ciutadania o si estaran de nou, majoritàriament, disposats a acceptar les imposicions de l’Estat”. I un cop tinguem una majoria parlamentària disposada a convocar un referèndum superant la legalitat, “caldrà que la majoria de la societat entengui la necessitat de fer aquest pas per poder resoldre els problemes que el país té plantejats”.
Finalment, sobre les crítiques que darrerament s’han sentit a l’actual estratègia d’Esquerra, Vendrell afirma que “Esquerra no considerem la nostra estratègia per assolir la independència nacional un dogma de fe” i que “acceptem les crítiques” i que “sabem reconèixer els nostres errors”. Però adverteix als crítics que mentre no proposin una alternativa aquesta és la bona estratègia: “El que ens dol és que no hem pogut llegir cap proposta alternativa. Nosaltres treballem per la independència amb una estratègia, errònia o no. Mentre no hi hagi cap contraproposta, aquesta és la bona. Si us plau, no ens facin perdre gaire més temps si no tenen alternatives”.