El dirigent del corrent d’ERC Reagrupament, Albert Pereira, atribueix el descens electoral del partit de Josep-Lluís Carod-Rovira a una supeditació de la formació al PSC. Pereira es pregunta, en un article a l’Avui, quina és la causa d’aquests resultats: “És clar, doncs, que s’han perdut més vots allà on la conjuntura política nacional pesa més en la decisió del vot dels ciutadans. Malgrat això, els dirigents nacionals d’ERC (Carod, Vendrell) insisteixen que l’estratègia del partit a nivell nacional no té res a veure amb la davallada electoral. Quina n’és la causa, doncs? Que el retrocés se l’han guanyat a pols els regidors, els candidats i els militants de les ciutats més grans perquè han fet una mala feina? Aquesta és la conclusió que es dedueix del posicionament dels nostres dirigents, i que ha fet enfadar de valent molts companys i companyes d’aquestes ciutats”. Pereira creu que la causa és una altra: “Jo penso que més aviat que és l’estratègia de la satel•lització respecte del PSC, que molts denunciem de fa temps, la causant de la batzegada. Una estratègia en la qual s’entossudeixen els nostres dirigents negant l’evidència (tot i que, mentre vaig escrivint, veig que Jordi Portabella, un dels principals damnificats, s’ho comença a repensar). Una estratègia que cada cop comparteixen menys militants i, cosa que és pitjor, menys electors, que ja van avisar-nos en les últimes eleccions al Parlament. Com que els nostres dirigents no van fer-ne cas, de l’avís de l’1-N hem passat a la trompada del 27-M”. Pereira subratlla que la pèrdua de vots a les ciutats s’ha produït, també, “a les de l’àrea metropolitana de Barcelona”; “allà on la nostra aposta per fer president Montilla “gratis total” ens havia de portar a substituir el PSC com a referent de l'esquerra, hem reculat amb força”. I recorda que això ja ho deia Joan Carretero en un article a l’Avui el passat 21 de gener: “La direcció d’ERC manté que l’estratègia del partit l’ha de portar a substituir a llarg termini el PSC com a partit referent de l’esquerra catalana, per nacionalitzar-la. Creuen que això ho aconseguiran des del paper de soci complaent d’un govern encapçalat per un socialista” quan “per fer forat entre l’electorat socialista, objectiu que comparteixo, no seria millor presentar-nos-hi com a alternativa que com a complement?”.