Barcelona · Filòsof, activista, catedràtic de la UPC, assagista, professor a Harvard i deixeble d'Aranguren. Xavier Rubert de Ventós també s'ha definit, en una entrevista al suplement "A més a més" del diari Avui d'aquest diumenge, un "nacionalista aspirant a deixar de ser-ho". "L'aspiració a Catalunya és la desaparició del catalanisme com la del feminisme, suposo, és deixar de ser necessari" ha dit Rubert de Ventós, i ha respost que, tot i ser espanyolista, la independència és la solució: "El dia que Catalunya estigui separada d'Espanya, el país amb què més m'agradaria entendre'm és Espanya. Ara bé, hi ha raons objectives (econòmiques, geogràfiques, etc.) i no merament sentimentals que no afavoreixen avui la convivència entre Catalunya i Espanya. Fins el segle XIX i principis del XX, Catalunya i Espanya eren complementàries. Però avui som competència! I no pot ser que ens regim per unes lleis -d'aeroports, per exemple- fetes per persones que tenen interessos contraposats als nostres!".

A l'entrevista, el filòsof ha declarat que Espanya l'ha "oprimit": "No em van deixar aprendre la meva llengua, m'han fastiguejat literàriament però de totes maneres m'entusiasma llegir a Calderón i, en general, el que és hispànic. Potser per això em vaig casar primer amb una mexicana i després amb una gallega...", i per aquest motiu s'ha mostrat partidari de l'"Adéu Espanya" contrari a l'"Hola Espanya" que va promoure Maragall: "Jo dic adéu a aquesta Espanya per poder estar amb ella! Perquè no duri eternament aquest trist joc de ressentiment de la nostra banda i prepotència de la seva". A l'entrevista, el catedràtic de la UPC que seria més fàcil la cohesió social amb la independència de Catalunya: "La gent viuria millor i hi hauria menys misèria si poguéssim operar amb els Països Catalans en l'àmbit de l'Arc Mediterrani, en el marc de l'Euroregió que va idear Maragall", i quan li han preguntat sobre la data en què creu que es podrà veure la independència a Catalunya no ha vacil·lat en la resposta: "Els meus fills grans no veuràn la independència, però els de 12 i 13 anys sí; penso que ells veuràn la catalunya independent. Hi haurà una majoria social que prendrà consciència que tot serà més operatiu amb la independència".

Pel que fa al terreny internacional el pensador ha definit clarament el perfil d'Obama i el seu paper en un context de crisi econòmica mundial: "Ningú no sap què ha de fer Obama. Ni tant sols ell mateix ho sap! Però la gent necessita creure que hi ha algú que ho sap. Obama, de moment, cobreix aquesta necessitat; una necessitat més psicològica que econòmica. [...] Ell mateix encarna una realitat complexa. Té una ànima negra, un soul, que sap barrejar amb la racionalitat de Harvard. Quan jo estava a Berkeley, hi havia un home que va demanar a tots els seus professionals, arquitectes, pintors...que li diguéssin les cinc persones que al segle XX havien aportat una novetat en el seu camp. De tots els homes triats, vam buscar què tenien en comú. En recordo dues característiques. Eren de pare més aviat feble; i abans dels dotze anys havien viscut en contextos molt diferents. Obama és un home que ha passat per això i té una porositat que el fa intel·ligible. Aquest home no diu: és allò que diu".

Tanmateix, Xavier Rubert de Ventós ha criticat també la tornada al Keynesianisme econòmic que ha suposat el nou president dels Estats Units: "Obama, de fet, el que proposa és més rooseveltisme, més despesa pública. Fixi's que insta els americans a comprar més, a comprar cotxes perquè s'ha d'estimular el mercat...¿Però no haviem quedat que s'havia de passar a una economia més parsimoniosa i menys onsumista?". Però a la pregunta de si ja s'ha començat a desil·lusionar d'Obama, el filòsof no ha dubtat a respondre: "No! Però Obama legitima l'enginyeria social, que vol dir aconseguir que la gent faci el que tu vols fent-los creure que són ells els qui volen fer-ho".