L'historiador Joan B. Culla ha explicat a un article a El País que el darrer congrés del PP a Catalunya "comparat amb l'anterior de juliol de 2008, [...] ha estat un veritable prodigi" tenint en compte "l'abundància" de ministres i "el bon rotllo general".

A El congrés de les meravelles Culla ha dit que "per moments", el Palau de Congressos de Catalunya semblava, "quant a l'atmosfera, el seu homònim del Kremlin en els millors dies del PCUS". "No obstant això ─ha continuat─, [...] la unanimitat d'avui no s'ha aconseguit per integració de les faccions de 2008, sinó per exclusió: Daniel Sirera està exiliat a València; Montserrat Nebrera, reclosa en la seva càtedra, i Alberto Fernández, neutralitzat a l'Ajuntament barceloní".

L'autor de l'article ha recordat els bons resultats electorals del PP a Catalunya però ha insistit en què si continuen en ascens de vots "no serà gràcies a ectoplasmes doctrinals com aquest autonomisme diferencial que acaben d'inventar": "Mentre insisteixi a presentar el nacionalisme (només el català, és clar) com una xacra, mentre repeteixi grolleres amenaces cap a TV-3 i Catalunya Ràdio, mentre es recreï en el paper de policia indígena al servei del malparat imperi, el PPC només pot aspirar al lideratge del unionisme, dels "espanyols incondicionals".

Culla ha sentenciat que aquest paper és "molt legítim" però que "es troba a les antípodes" de conevrtir-se en el partit majoritari i decisiu a Catalunya. "D'altra banda ─ha conclòs─ el PPC surt del 13è congrés sense resoldre un petit problema funcional. [...] Sánchez-Camacho segueix cultivant la màxima exposició mediàtica. Ella exigeix, commina i amonesta. I espera que els altres romanguin callats?".