El sociòleg afirma, en un article a La Vanguardia, que "l'horitzó curt" que proposa CiU planteja diversos interrogants sobre els quals cal demanar precisions. El primer, segons Cardús, deriva de la mateixa denominació de 'pacte fiscal'. Creu que "el pacte, tal com s'ha formulat ara, no passa de l'habitual petició càndida de benevolència". El sociòleg creu que hi ha hagut una subtil forma de pressió: "l'amenaça que, de no ser atesos, podria créixer la desafecció cap a Espanya, que és una manera eufemística de referir-se a la voluntat d'independència".

D'aquí neix el segon interrogant: "vol dir que el Govern de CiU utilitza la independència com a moneda de canvi per a un simple pacte fiscal? El pacte fiscal és un plat de llenties a canvi del qual hom pot renunciar a tota l'herència?"; o "el pacte fiscal és un estadi intermedi en un procés obert de transició prèvia per renunciar-hi?". I, en tercer lloc, l'inquieta que es digui que "el pacte fiscal és el punt d'ambició nacional de màxim consens".

Finalment, Cardús espera que "l'hipotètic referèndum sobre el pacte fiscal no sigui una mera arma de pressió. Sobretot, perquè en cas de celebrar-se, la pregunta hauria de ser sobre el contingut exacte del pacte –i no pas sobre si en volem un, sigui quin sigui-, amb un resultat que hauria de marcar un llindar sobre el qual ja no es podria negociar res més sense frustrar la voluntat expressada. Per tant, alerta a fer servir la voluntat del poble en va".