"L'independentisme no nacionalista em sembla una contradicció. Jo prefereixo reivindicar, en primer lloc, l'objectiu que l'eina. [...] Reivindicar l'eina i negar l'objectiu em sembla francament estrany".
L'escriptor ha defensat a un article publicat a la revista El Temps que prefereix autodefinir-se com a nacionlista que com a independentista. "Per a mi ser nacionalista vol dir voler mantenir viva la nació, la comunitat de pertinença, la comunitat cultural" ha dit.
"Estic disposat a compartir la convicció ─ha continuat─ que tenir un estat propi és una eina útil, necessària i fins i tot imprescindible per a mantenir viva la nació. Però no deixa de ser una eina. I a l'hora de definir-me allò que més m'importa és dir per a què la vull fer servir". Vicenç Villatoro ha continuat explicant que l'estat i el poder polític per a ell "són instrumentals" i que certament no li agrada definir-se "per allò que és instrumental o estratègic".
"De la mateixa manera, dir-se autonomista no em sembla definitori. Sí que m'ho sembla dir-se federalista perquè per a un federalista la federació és més important que les coses federades" ha dit. Villatoro ha conclòs que a hores d'ara encara no ha entès què vol dir, "com a autodefinició, declarar-se independentista no nacionalista": "Si nó és per a mantenir viva la nació, per a què figura que volem fer servir l'eina de l'estat?".
Finalment Villatoro ha dit que l'independentisme no nacionalista "em sembla una contradicció": "Jo prefereixo reivindicar, en primer lloc, l'objectiu que l'eina. [...] Reivindicar l'eina i negar l'objectiu em sembla francament estrany. Un independentista no nacionalista, en teoria, acceptaria, aplaudiria i fins i tot desitjaria esdevenir un estat sense nació. [...] Em semblaria pitjor ser un estat sense nació que no pas sobreviure com a nació sense estat"
