El comunicador i historiador Toni Soler ha recordat l'article de Juanjo López Burniol a La Vanguardia sobre el ser i l' estar: "El ser és el sentiment de nació, i l'estar , que arriba més tard, és el projecte polític que se'n deriva".

L'autor de l'article Ser, estar, estat ha dit que el fet que Catalunya hagi passat de l'essència al projecte "no només és lògic, sinó que és desitjable, perquè el dia a dia és feixuc i carregat d'urgències, i perquè sempre és més fàcil decidir sobre els fets que sobre els sentiments". "L'àmbit sobiranista ─ha continuat Soler─ se sol felicitar per haver construït una majoria fonamentada en identitats diferents, més o menys compartides; una majoria moguda pel context socioeconòmic i la fal·lera per bastir un projecte renovat de cap a peus".

Toni Soler ha apuntat a què, en cas que Catalunya sigui o no un estat, aquesta "seguirà sent un conjunt d'individus en aquest mateix territori, i els contenciosos identitaris del present sobreviuran a un eventual canvi d'estatus jurídic", i ha argumentat que el país "no és només un univers mediàtic" sinó que "també hi ha el clima, els horaris, el paisatge, la priorització dels objectius vitals, el sistema educatiu, el gust per la creativitat, la manera que tenim d'abordar la relació amb els altres, el que ens fa riure i ens fa plorar...".

L'autor de l'article ha conclòs que la identitat "no es pot regular per llei" i el que cal fer és "afrontar és l''estar' i no el 'ser'". "Però preguntar-nos qui som és un exercici que no es pot deixar de banda ─ha afegit Soler─, ni per por ni per mandra. Un país que renuncia a identificar-se [...] és com una closca buida".