L'hitoriador Toni Soler ha dit a un article que cada partit té "els seus propis reptes" i que el de CDC "(o CiU, ja ho veurem) és afrontar la seva renovació --"refundació", fins i tot-- sabent de què cal prescindir i què cal salvar". 

"Pel que fa a ERC, en només dos dies --ha explicat-- ja ha vist el que li espera: un constant exercici de funambulisme per mantenir l'aliança estratègica amb Mas sense deixar de banda les etiquetes pròpies d'un partit d'esquerres -el país "més net i més just" que Junqueras no deixa mai de reclamar".

L'autor de l'article Després de la primavera ha dit que les "picabaralles" entre els partits favorables al procés són "pràcticament inevitables", i ha ressaltat la importància de l'ANC, l'AMI i Òmnium Cultural "en el seu paper arbitral, afavorint el consens, el diàleg sobre aspectes concrets, la verificació constant dels acords".

"Carme Forcadell, Muriel Casals i Josep Maria Vila d'Abadal han insistit en la necessitat d'eixamplar la base social del sobiranisme, i això demana fermesa en les conviccions però una mà estesa de forma sincera cap als que es mouen en territoris ideològicament fronterers. I, sobretot, no demana tant mobilitzacions massives com una pluja fina d'activitats més localitzades, amb més contingut, per fer entendre a cada cop més ciutadans que el que està en joc és el futur del nostre dia a dia, i no un horitzó indefinit, ple de banderes flamejants i alimentat només per la il·lusió" ha sentenciat.

"La primavera catalana s'ha acabat -i s'ha acabat de forma més que esperançadora-. Continuem endavant" ha conclòs.