Quan portem unes setmanes en les que CiU i ERC fan les delícies dels mitjans de comunicació amb les seves bregues internes, molts ens preguntem i amb el PSC que passa?
L'anunci de la "Convenció per al Futur", iniciativa impulsada per l'exprimer secretari Raimon Obiols, fa tres propostes concretes: primera, renovació del socialisme; segona, actualització del catalanisme; i tercera, reforma de la política. Aquest anunci és un primer signe que quelcom s'està movent en el si del PSC. Per no parlar ja de l'estirabot de l'expresident Maragall ,de fa uns dies, presentant a tort i a dret la seva proposta de partit democràtic europeu. Sense oblidar els moviments que s'estan produint en el si de Ciutadans Pel
Canvi. Tot plegat podria fer pensar que quelcom si que també s'està movent en el partit dels socialistes catalans.
Però passa realment alguna cosa? Analitze-m'ho: El PSC, amb menys vots que mai, ha aconseguit tenir el que potser mai s'hauria imaginat la quasi totalitat del poder polític. Pràcticament el 85% del poder institucional de Catalunya està a les seves mans, d'una manera directa o indirecta. A més a més, disposen d'una direcció que mana i que evita qualsevol actuació tipus "Dragon Can". El president Montilla i els seus homes de confiança Taboas, Bolaño i Zaragoza controlen subtilment però amb mà de ferro que no es repeteixin problemes del passat, i a nivell de govern l'entesa entre Montilla, Carod i Saura és més forta que mai. Tot això assegura al PSC no haver-se de preocupar per la inestabilitat del govern com li passava a l'expresident Pasqual Maragall. El PSC és la suma de molts sectors: el que ara governa a la Generalitat, el del PSC del cinturó (el mal anomenat cinturó roig) , el dels socialistes emergents a Tarragona i Lleida, el del "nadalisme" que segueix sent un poder fàctic important a Girona, i tot i el suport i intel•lectual i parlamentari que donen dirigents com Miquel Iceta a Montilla, també hi ha un PSC històric, catalanista que fa temps que calla i que s'organitza en diverses plataformes. La més important és Nou Cicle, que va néixer a l'entorn de Raimon Obiols, Antoni Castells, Jordi Font etc. i que creu que ,sense enfrontar-se amb la línia actual de la direcció, cal però renovar el socialisme i el catalanisme. I és en aquesta línia que preparen la Convenció per al Futur.
Hi ha, però, moltes preguntes que queden a l'aire? Què passa amb l'antic tot poderós sector intel•lectual del PSC que es va apartar per les "maragallades" i que avui manté una actitud freda amb el govern Montilla? Arrossegarà o recuperarà per al seu projecte Pasqual Maragall aquest grup d'intel•lectuals? El PSC, per tant, és una bassa d'oli. Certament. Prou feina tenen per ocupar tot el poder institucional del que gaudeixen. Per no tenir no tenen temps ni de barallar-se. Però i quan acabi el cicle polític amb les eleccions generals espanyoles i surti la sentència del TC sobre el nou Estatut de Catalunya? Que passarà? El PSC amb tota la seva responsabilitat institucional caldrà que respongui a les demandes que li faran la societat civil i els sectors econòmics i financers de Catalunya. Els socialistes gaudeixen ara d'una treva que cal aprofitin per crear els consensos i les complicitats per afrontar els reptes del futur.
