Cada vegada és més evident que en els sectors més catalanistes del PSC hi ha un neguit continuat provocat per l’actual situació política. Tot i que això no s’acaba de concretar en cap crisi en el si del PSC, ni tampoc en cap enfrontament evident amb l’entorn del president Montilla. Els sectors obiolistes , que s’organitzen a l’entorn de l’Associació Nou Cicle, fa mesos que són conscients que el xoc de trens entre Espanya i Catalunya és inevitable, tot i els intents, primer de Maragall i després de Montilla de mantenir el somni de l’Espanya federal. L’evolució del gran conflicte de les infrastructures i l’actitud d’amplis sectors del PSOE i els aparells estatals vers el nou Estatut han fet que en el si del PSC avui, des de consellers de la Generalitat fins a molts militants de base catalanistes, inclosos alguns sectors de la immigració espanyola, vegin la necessitat d’ensenyar les ungles al PSOE més caspós.

Maria Badia, eurodiputada pel PSC i una de les col•laboradores més directes durant anys de Raimon Obiols, ha fet unes declaracions en les que ha deixat clar que en el moment que no es posi en qüestió al president Zapatero i en posterioritat al cicle electoral en el que ens trobem, el PSC haurà de reclamar grup parlamentari propi. Diversos observadors ben informats del socialisme català creuen que l’actitud de l’expresident Pasqual Maragall , els problemes ja esmentats amb les infrastructures i l’Estatut i els plantejaments del PSOE amb els socialistes de Navarra, fan que els sectors catalanistes del PSC pressionin per tal que es faci evident la independència del PSC vers el PSOE, això si sense trencar la solidaritat de tots els socialistes de l’estat. És aquest un primer pas per tal que el PSC marqui el seu perfil més nacional?