Amb la difusió del Missatge Final, dijous passat es va cloure la V Conferència General dels Bisbes d’Amèrica Llatina i del Carib. Ara també s’ha conegut el Document Final, encara provisional fins que sigui aprovat pel Sant Pare, que confirma les esperances inicials. L’Església que representa el 43% dels catòlics del món ha fet una aposta decidida per l’opció preferencial pels pobres, ha subratllat la validesa del mètode veure-jutjar-actuar, ha reconegut la importància de les comunitats eclesials de base, ha defensat el diàleg interreligiós i ha formulat clarament un compromís pels explotats i marginats d’aquest continent. En definitiva, la V Conferència del CELAM ha tornat als seus orígens, a Medellín, on l’esperit de la teologia de l’alliberament va emergir amb entusiasme.

A poc a poc es va coneixent més detalls dels treballs i de les discussions de la Conferència, amb censures incloses. Sembla que el cardenal colombià Alfonso López Trujillo va ser el qui més va jugar aquest paper de censor i es va enfrontar clarament a les posicions més obertes, tot i que va perdre per exemple en l’explícit reconeixement de les comunitats eclesials de base, a les quals es dedica tot un apartat. Així, el document afirma que “volem reafirmar i donar un nou impuls a la vida i missió profètica de les comunitats eclesials de base (...) que són un signe de vitalitat en l’Església, instrument de formació i d’evangelització”. L’anàlisi de la realitat no defuig, com durant molts anys ha fet l’Església oficial, el mètode veure-jutjar-actuar: “aquest mètode ha col•laborat a viure més intensament la nostra vocació i missió, ha enriquit el treball teològic i pastoral i ha motivat a assumir les nostres responsabilitats davant les situacions concretes del nostre continent”. També el document final esmenta sense ambigüitats els “signes dels temps”, tot expressant que “ens sentim interpel·lats a discernir els signes dels temps per posar-nos al servei del Regne”.

Així mateix, un altre punt que els darrers anys ha provocat nervis en els sectors més conservadors de l’Església europea, en especial a Espanya, és el diàleg interreligiós. Doncs bé, el Document Final d’Aparecida dedica un altre apartat específic al diàleg interreligiós, des d’una perspectiva crítica però alhora positiva. “El diàleg interreligiós té un especial significat en la construcció de la nova humanitat: obre camins inèdits de testimoniatge cristià, promou la llibertat i dignitat dels pobres, supera la violència motivada per actituds religioses fonamentalistes, educa la pau i la convivència ciutadana: és un camp de benaurances en l’empremta de la Doctrina Social de l’Església”. Més clar impossible! Però, al costat de tot això, el document també inclou una profunda autocrítica sincera molt poc usual en la praxi eclesial. Més d’un s’emportarà una sorpresa.