Avui es clausura a Aparecida (Brasil) l’esdeveniment eclesial més important dels darreres quinze anys: la V Conferència General dels Bisbes d’Amèrica Llatina i el Carib (V CELAM). Durant tres setmanes 162 bisbes i 95 convidats, inclosos els experts i representants d’altres confessions, han debatut els reptes actuals i futurs de l’Església catòlica a Amèrica Llatina.
La Conferència va ser inaugurada pel Sant Pare, amb un discurs – lloat per Gustavo Gutiérrez, pare de la teologia de l’alliberament- que va reafirmar la vigència de l’opció preferencial pels pobres i que va causar polèmica perquè va negar que s’hagués produït cap imposició durant l’evangelització. Una setmana més tard, durant una audiència general, Benet XVI va rectificar, en un gest inèdit, les seves paraules i va reconèixer “els patiments i les injustícies que van infligir els colonitzadors als pobles indígenes”.
La Conferència d’Aparecida és molt important per moltes raons. Al continent llatinoamericà hi ha molts més catòlics que a Europa. Les conferències anteriors, en especial Medellín (1968) i Puebla (1979) van significar un esclat a favor de la teologia de l’alliberament. La següent conferència a Santo Domingo (1992) va estar dominada per la involució eclesial i es va fer marxa enrere en molts conceptes i praxis. Només cal tenir present que una repercussió concreta de Medellín va ser que una munió de congregacions religioses van deixar els convents per inserir-se en comunitats entre els més pobres i exclosos. El president Reagan va admetre ben clarament que un dels enemics per als interessos dels Estats Units era la teologia de l’alliberament.
Durant tots aquests dies en ambients eclesials d’Amèrica Llatina s’han seguit fil per randa els debats, documents i intervencions. Aquí més aviat ha passat desapercebut. En canvi, l’entusiasme de moltes comunitats llatinoamericanes ha estat realment impactant, molt semblant al que es va viure a Europa amb el Concili Vaticà II. Es pot seguir força bé l’actualitat a través del web http://www.perudiscipulo.com i dels butlletins del Col·lectiu eclesial Alas (http://www.paginasprodigy.com/gomalic/servicios.html). Una mostra de la importància de la batalla informativa entre els sectors involucionistes i els més oberts és que l’agència de premsa ACIPRENSA, pertanyent al moviment d’extrema dreta eclesial Sodalicio, va filtrar abans d’ahir que trenta bisbes havien abandonat la Conferència, el que va ser desmentit ràpidament per portaveus oficials del CELAM.
Avui s’aprova el document final que es lliurarà al Sant Pare i que es farà públic l’estiu. I avui també s’aprova i es difon el Missatge Final de la V Conferència. La majoria d’informacions són optimistes i esperançadores, tot destacant el darrer paràgraf del missatge final. Sembla que l’opció preferencial pels pobres –l’autèntic cavall de batalla- quedarà reforçada, així com el concepte de pecat estructural, la realitat de les comunitats eclesials de base i sobretot el mètode de “veure, jutjar i actuar”, propugnat per Cardjin i popularitzat per la JOC. Conceptes i realitats que d’ençà la Conferència de Santo Domingo havien estat pràcticament desterrats i condemnats. Malgrat que al final el missatge i el document puguin ser retallats o censurats, l’ambient que s’ha viscut a Aparecida ha estat d’extraordinària llibertat. Bisbes concrets s’han atrevit a demanar que es debati el celibat i l’ordenació dels casats. Un arquebisbe ha reclamat sense embuts que s’abandoni “l’organització de tipus piramidal”. I un altre motiu d’esperança és el reconeixement i l’acceptació dels teòlegs de l’alliberament, agrupats sota el nom d’Amerindia, trenta dels quals han estat presents a la Conferència i han assessorat els bisbes participants. En parlarem de tot plegat amb més calma properament.
Aclariment
Tribuna Catalana va publicar, la setmana passada, la crònica d’Afers Religiosos Revolta eclesial a Sant Vicenç de Castellet. No era la intenció del mitjà difamar personalment ningú, sinó reflectir el malestar d’un sector important de la comunitat cristiana que se sent exclosa a causa de la nova línia pastoral impulsada. Malestar que també s’havia expressat en altres mitjans de comunicació anteriorment. Evidentment, com en altres casos, mai hi ha unanimitat de parers i Tribuna Catalana vol puntualitzar que un altre sector de la comunitat dóna suport al rector de la Parròquia, mossèn David de Vargas Pino.
